En dies com avui, un 25 de Juliol dels inicis del segle XX, es feia un aplec a l'ermita de Sant Jaume al terme d'Olesa, però va acabar-se amb la guerra civil. És una de les tres ermites de la vila, però en un estat bastant deplorable per diverses circustàncies naturals i humanes.
Actualment l'ermita està dalt d'un penya-segat fluvial. Visualitzant l'entorn de l'edificació, la riera de Sant Jaume acabarà condemnant l'esglesiola a la seva extinció per la formació i traçat meandriforme del torrent, que per processos erosius farà cedir l'ermita i precipitar-la al curs torrencial.
 |
| L'ermita entre els pins a la vora de la paret (24/7/2012) |
L'aspecte actual del temple està bastant malmès, no hi ha teulada i només s'hi observa l'arc triomfal aguantat per gravetat. La façana oest està dividida en tres seccions, també sostingudes per gravetat.
Seria bo, presentar propostes de millora i restaurar l'ermita, ja que pateix un deteriorament progressiu. A més, adequar el torrent i evitar que l'aigua esborri del paisatge aquest indret tan curiós i a la vegada inhòspit.
 | |||
| Façana oest. Campanar d'espadanya de l'ermita (24/7/2012) |
 | ||
| Interior de l'ermita. Al fons l'absis hexagonal i l'arc triomfal. La porta de l'esquerra, la sagristia. (24/7/2012) |
L'accés a l'ermita s'agafa a la vora de l'aflorament geològic de les Ribes Blaves, a l'est del terme municipal d'Olesa. Per més indicacions, s'explica a l'itinerari 17 de la guia excursionista.
A costat de l'ermita hi ha el mas de Sant Jaume, conegut per l'important robatori del març de 1855 i una mina d'aigua a 200 metres a l'oest del mas. Actualment hi viuen uns masovers.
Com a curiositat, la riera de Sant Jaume, divideix els termes d'Olesa de Montserrat i Viladecavalls des de la pedrera del Mimó fins més enllà de Can Singla (cementiri).
Bona diada de Sant Jaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada