 |
| Turó d'en Ros (27 Juliol 2011) |
Aquest diumenge 28 hem anat a les cavitats anomenades la cova de les tres boques i la cova de les Pedres que es localitzen en aquesta serra al terme de Viladecavalls, i que van formar part de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials, realitzada a Collbató. Enllaç
Aquesta serra és coronada pel turó d'en Ros, on també s'ubica un gran emissor que deu abastir Vacarisses i altres poblacions del Valles Occidental o el sud del Bages. Tanmateix, deu repetir el senyal de la torre de Collserola situada a 23 km de distància.
Per accedir a les coves podem fer-ho des de can Boixeres o Sant Lluís (Viladecavalls). On passada aquesta finca, una pista forestal ens aproperà a la regió de les cavitats situades a la vora i per sota de l'emissor. A la serra també hi ha una altra cavitat anomenada Forat del Vent, però no vam acostar-nos-hi.
Aquest cap de setmana van acostar-s'hi persones de Collbató, d'Olesa, de l'Associació 4000 Peus i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). El fred matiner va ser una mica empipador, però vam gaudir d'una bona visibilitat pel vent. Vam veure el mar al delta del Llobregat com també el mar de la part del Maresme; altres regions com Terrassa, el Valles Occidental, el Massís del Garraf, tot el Baix Llobregat i el Penedès llunyà i el sud de l'Anoia. Com que èrem al vessant sud, no vam poder mirar cap al nord, però a part de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, de ben segur que haguessim pogut allargar la vista i veure el Solsonès, el Berguedà i els Pirineus. En general, un puig a mig camí entre el mar i els Pirineus que regala unes vistes i uns paisatges excepcionals.
La formació geològica i geomorfològica de les cavitats sorgeix primerament per trobar-se en una zona de roques calcàries que les infiltracions d'aigua han anat excavant. Unes roques calcàries formades en el fons d'un mar durant el Triàsic (Mesozoic), fa cosa de 250-200 milions d'anys. Just quan començaven a aparèixer els primers dinosaures.
Des del meu punt de vista, l'aparició de les dues cavitats visitades tenen un origen geomorfològic comú, ja que la cova de les Pedres, emplaçada a un nivell superior va començar a acumular aigua i s'anava erosionant, l'aigua s'infiltrava pel subsòl de la cova fins que va obrir un orifici de 20-30 cm a l'interior i on va començar a escòrrer's l'aigua. Aquesta aigua s'escorria de l'interior de la cova cap a l'exterior i queia en un nivell inferior, en un altre conjunt de roques, que en els milers d'anys passats van originar la cova de les tres boques, format per tres forats com diu el nom, tres forats que per erosió van obrir-se i eixamplar-se mentre drenaven les aigues. Però repeteixo que aquesta hipòtesi sorgeix d'un geògraf en formació i interessat en aquestes temàtiques geològiques.
Relacionat amb el darrer paràgraf, aquesta serra podria entendre's com una part de la muntanya de Puigventós, però tallada per la riera de Sant Jaume. No obstant, tot i trobar-se els mateixos materials geològics, entre aquesta serra i Puigventós hi ha canvis de cabussament i direcció dels materials provocat per moviments tectònics.
Aquest cap de setmana van acostar-s'hi persones de Collbató, d'Olesa, de l'Associació 4000 Peus i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). El fred matiner va ser una mica empipador, però vam gaudir d'una bona visibilitat pel vent. Vam veure el mar al delta del Llobregat com també el mar de la part del Maresme; altres regions com Terrassa, el Valles Occidental, el Massís del Garraf, tot el Baix Llobregat i el Penedès llunyà i el sud de l'Anoia. Com que èrem al vessant sud, no vam poder mirar cap al nord, però a part de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, de ben segur que haguessim pogut allargar la vista i veure el Solsonès, el Berguedà i els Pirineus. En general, un puig a mig camí entre el mar i els Pirineus que regala unes vistes i uns paisatges excepcionals.
 |
| Can Boixeres i Terrassa al fons. Direcció est (28 Oct 2012) |
La formació geològica i geomorfològica de les cavitats sorgeix primerament per trobar-se en una zona de roques calcàries que les infiltracions d'aigua han anat excavant. Unes roques calcàries formades en el fons d'un mar durant el Triàsic (Mesozoic), fa cosa de 250-200 milions d'anys. Just quan començaven a aparèixer els primers dinosaures.
Des del meu punt de vista, l'aparició de les dues cavitats visitades tenen un origen geomorfològic comú, ja que la cova de les Pedres, emplaçada a un nivell superior va començar a acumular aigua i s'anava erosionant, l'aigua s'infiltrava pel subsòl de la cova fins que va obrir un orifici de 20-30 cm a l'interior i on va començar a escòrrer's l'aigua. Aquesta aigua s'escorria de l'interior de la cova cap a l'exterior i queia en un nivell inferior, en un altre conjunt de roques, que en els milers d'anys passats van originar la cova de les tres boques, format per tres forats com diu el nom, tres forats que per erosió van obrir-se i eixamplar-se mentre drenaven les aigues. Però repeteixo que aquesta hipòtesi sorgeix d'un geògraf en formació i interessat en aquestes temàtiques geològiques.
Relacionat amb el darrer paràgraf, aquesta serra podria entendre's com una part de la muntanya de Puigventós, però tallada per la riera de Sant Jaume. No obstant, tot i trobar-se els mateixos materials geològics, entre aquesta serra i Puigventós hi ha canvis de cabussament i direcció dels materials provocat per moviments tectònics.
 |
| Entrant a la cova de les Pedres (28 Oct 2012) |
 |
| Entrada de la cova de les Pedres (27 Juliol 2011) |
