Senderisme cultural amb 4000 Peus Collbató

El passat 17 de febrer es va organitzar una sortida cultural a la muntanya de Puigventós i a Sant Salvador de les Espases organitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i on van col·laborar membres de la secció de Senderisme Cultural de l'Associació 4000 Peus de Collbató.

La sortida va consistir en ensenyar el patrimoni del terme d'Olesa en un recorregut de 10 km: Sant Pere Sacama - Pla del Fideuer (per cara nord) - Sant Salvador de les Espases - Pla del Fideuer - Masia de Puigventós - Sant Pere Sacama.

Sortint de Sant Pere Sacama es va explicar la seva història i la crònica de les diverses actuacions arqueològiques, com també explicar l'existència d'una antiga masia. Posteriorment es va baixar al Mas Vilar.

Sant Pere Sacama

A la cara nord de Puigventós i al pla del Fideuer es va posar en relació la geologia de la zona a partir de les explicacions en una pissarra per obtenir una millor comprensió. Explicar la geologia oralment és molt difícil, però amb algunes eines com fer dibuixos ho simplifica una mica.

Al arribar a Sant Salvador de les Espases, estava ple de gom a gom. Vam aprofitar per dinar i posteriorment vam acabar d'explicar detalls del territori. Vam realitzar el camí de volta a les 15 hores i acabàrem a les 17 a Sant Pere Sacama finalitzant la sortida.

Resseguint l'itinerari 13 de la guia amb un cel grisos, però ben satisfets del magnífic paisatge! Al fons l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Montserrat.

Al pla del Fideuer (Vacarisses), al fons la serra de Collcardús coronat pel repetidor del turó d'en Ros a Viladecavalls.

Roques de l'Afrau des de l'ermita de Sant Salvador de les Espases

Presentació a Collbató

El 9 de novembre del 2012 es va presentar a Collbató la guia excursionista. Concretament al carrer Pau Bertran nº25.

L’Associació 4000 peus va organitzar la xerrada amb el suport de l’ajuntament de Collbató. L’assistència va ser molt grata amb una trentena d’assistents, entre ells el regidor de Cultura de Collbató, Oriol Castells, i el regidor d’Esports d’Olesa, Pere Oleart com a representant del consistori. També el biòleg Àngel M. Hernández que va fer un acte introductori i diversos membres de 4000 peus, entre altres assistents.

Acte introductori d'Àngel M. Hernández

A part d'una presentació en sí de la guia, explicant els apartats corresponents del llibre i explicar el riquíssim patrimoni olesà, també vaig trobar interessant explicar la formació geològica de Montserrat. Als collbatonints els hi va agradar molt saber la seva formació, i altres fenòmens naturals que s'hi manifesten com les esllavissades, com es formen les coves, etc. D'aquesta explicació de la muntanya van sorgir moltes preguntes curioses i molt interès.

Des de Sant Jordi ha sigut un èxit rotund, s’han venut unes 650 guies a Olesa, a pobles veïns i altres municipis catalans. Fins avui dia s’han fet quatre presentacions a diferents municipis, ara s’està acabant de preparar una xerrada per la setmana vinent a la UAB i s’estan negociant xerrades a Esparreguera i Ullastrell.

Els vincles entre Collbató i Olesa de Montserrat semblen unir-se cada cop més des de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials realitzada al Casinet de Collbató entre el setembre i octubre passat. La passada mostra arqueològica va donar impuls a poder fer aquesta presentació de la guia olesana i sembla ser que les coses no s'aturen, alguna cosa comença a moure's altre cop. Ja es veurà!

 Enllaç 1

Enllaç 2

Collbató des del coll de les Espases (Olesa de M.)

Sortida a la serra de Collcardús

Turó d'en Ros

(27 Juliol 2011)

Aquest diumenge 28 hem anat a les cavitats anomenades la cova de les tres boques i la cova de les Pedres que es localitzen en aquesta serra al terme de Viladecavalls, i que van formar part de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials, realitzada a Collbató. Enllaç

Aquesta serra és coronada pel turó d'en Ros, on també s'ubica un gran emissor que deu abastir Vacarisses i altres poblacions del Valles Occidental o el sud del Bages. Tanmateix, deu repetir el senyal de la torre de Collserola situada a 23 km de distància.

Per accedir a les coves podem fer-ho des de can Boixeres o Sant Lluís (Viladecavalls). On passada aquesta finca, una pista forestal ens aproperà a la regió de les cavitats situades a la vora i per sota de l'emissor. A la serra també hi ha una altra cavitat anomenada Forat del Vent, però no vam acostar-nos-hi.

Aquest cap de setmana van acostar-s'hi persones de Collbató, d'Olesa, de l'Associació 4000 Peus i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). El fred matiner va ser una mica empipador, però vam gaudir d'una bona visibilitat pel vent. Vam veure el mar al delta del Llobregat com també el mar de la part del Maresme; altres regions com Terrassa, el Valles Occidental, el Massís del Garraf, tot el Baix Llobregat i el Penedès llunyà i el sud de l'Anoia. Com que èrem al vessant sud, no vam poder mirar cap al nord, però a part de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, de ben segur que haguessim pogut allargar la vista i veure el Solsonès, el Berguedà i els Pirineus. En general, un puig a mig camí entre el mar i els Pirineus que regala unes vistes i uns paisatges excepcionals.

Can Boixeres i Terrassa al fons. Direcció est (28 Oct 2012)

La formació geològica i geomorfològica de les cavitats sorgeix primerament per trobar-se en una zona de roques calcàries que les infiltracions d'aigua han anat excavant. Unes roques calcàries formades en el fons d'un mar durant el Triàsic (Mesozoic), fa cosa de 250-200 milions d'anys. Just quan començaven a aparèixer els primers dinosaures.

Des del meu punt de vista, l'aparició de les dues cavitats visitades tenen un origen geomorfològic comú, ja que la cova de les Pedres, emplaçada a un nivell superior va començar a acumular aigua i s'anava erosionant, l'aigua s'infiltrava pel subsòl de la cova fins que va obrir un orifici de 20-30 cm a l'interior i on va començar a escòrrer's l'aigua. Aquesta aigua s'escorria de l'interior de la cova cap a l'exterior i queia en un nivell inferior, en un altre conjunt de roques, que en els milers d'anys passats van originar la cova de les tres boques, format per tres forats com diu el nom, tres forats que per erosió van obrir-se i eixamplar-se mentre drenaven les aigues. Però repeteixo que aquesta hipòtesi sorgeix d'un geògraf en formació i interessat en aquestes temàtiques geològiques.

Relacionat amb el darrer paràgraf, aquesta serra podria entendre's com una part de la muntanya de Puigventós, però tallada per la riera de Sant Jaume. No obstant, tot i trobar-se els mateixos materials geològics, entre aquesta serra i Puigventós hi ha canvis de cabussament i direcció dels materials provocat per moviments tectònics.

Entrant a la cova de les Pedres (28 Oct 2012)

Entrada de la cova de les Pedres (27 Juliol 2011)

Cova dels Lladres. Un racó sorprenent a la vall del Mimó

El diumenge 21 d'octubre vam dirigir-nos a la cova, situada al terme de Vacarisses. Un indret que pot passar totalment desaparcebut per la seva localització a la carena rocosa on s'emmplaça, com per la seva curiosa història que hi ha amagat tants anys.

La cova se situa a la vall del Mimó, a prop del terme municipal d'Olesa. Des del mas Mimó, accecible des d'un trencall indicat a la carretera B-121, entre Olesa de M. i Vacarisses, surt un corriol que s'enfila cap al pla del Fideuer, però a prop de la masia seguint aquesta via, podem ascendir fins la curiosa cova. L'últim tram per arribar a la cavitat hi manca camí, s'ha de pujar una pendent entre la vegetació (fotografia).

Ascendint entre la vegetació a la cova (meitat dreta de la imatge)

La cova, avui dia ja excavada, fou originàriament una cova sepulcral on als anys 70 del segle XX s'hi van fer troballes arqueològiques molt importants. Situada en un lloc bastant amagat, llunyà i segurament cobert de vegetació durant el neolític, era el lloc òptim per fer un enterrament.Enllaç

Aquesta sortida va ser promoguda per la darrera exposició de ceràmica feta al poble de Collbató a principis d'octubre. És la primera sortida relacionada amb l'acte, la pròxima és el diumenge vinent a la cova de les Pedres (Viladecavalls). Durant l'octubre i novembre del 2011 es va fer la primera exposició a Olesa de Montserrat.

Accedint a l'interior de la cova

A la cova s'hi entra per una escletxa, on en un nivell superior hi ha un petit túnel que entra a la cavitat i ens pot servir d'ajuda una escala. Després de passar pel túnel arribarem a dins, lloc on foren trobades les restes arqueològiques.

Un aspecte que trobo interessant a comentar és la formació geològica i geomorfològica d'aquesta cova.  La serra on s'ubica és una formació conglomeràtica amb intercalacions margoses d'un color rogenc i ataronjat. Milions d'anys enrere, durant la seva formació en l'Eocè (Cenozoic), aproximadament 55 milions d'anys, hi havia una important xarxa fluvial que va anar acumulant rocs i pedreque posteriorment es van cimentar de forma natural (diagènesi) i és el resultat que avui podem observar. Tanmateix, aquest material va ser sepultat per altres sediments en la seqüència dels milions anys, fins que una falla posterior va alterar i aixecar aquests materials eocens enterrats. També hem d'incloure que el paisatge s'ha modelat al llarg dels anys per l'erosió fluvial dels torrents, com també per l'acció eòlica. Anteriorment, en el moment de la falla, aquesta petita serra segurament estava a l'alçada del mas Mimó, però per erosió a anat retrocedint fins on la veiem avui. Efectes de la llarga erosió ho podem veure en el pendent per arribar a la cova, que està ple de pedres i roques com si haguessin lliscat de la serra i s'haguessin acumulat al vessant.

L'erosió continuarà la seva excavació ens els pròxims "pocs" milions d'anys i anirà enderrocant la paret fins a fer desaparèixer la serra i convertir la zona en una muntanya "més o menys" planera, tot ajudat per l'erosió dels torrents, com també per la riera de Sant Jaume.

Concretament la cova també s'ha format per erosió, però sent una erosió localitzada, ja que es va formar entre les margues rogenques que hi han intercalades entre el conglomerat, i que són més fàcils d'erosionar. La formació de la cavitat ho podem contar en milers d'anys.

Panoràmica

Exposició: OLESA DE MONTSERRAT - COLLBATÓ “EL PATRIMONI HISTÒRIC ENS UNEIX” - “EUROPA UN PATRIMONI COMÚ"

Aquest divendres 28 de setembre es va presentar al casinet de Collbató la exposició de patrimoni entre les dues poblacions del Baix Llobregat. Projecte promogut després de l'exitosa exposició feta a la Casa de Cultura d'Olesa ara fa un any. A Olesa es va exposar durant un mes i mig l'extens patrimoni arqueològic trobat per diversos jaciments d'arreu del terme municipal. A Collbató s'exposa part d'aquestes troballes olesanes afegint el patrimoni trobat pel "col·lectiu amics del Ponis" de Collbató amb material del balneari de la Puda.

Un altre factor que ha fet possible la inauguració d'aquesta mostra ha sigut el ressò fet per TV3 on van enregistrar un petit reportatge i que fou emès durant el telenoticies comarques.

Sala d'exposició

Després de varis mesos preparant l'esdeveniment, ahir es va fer realitat amb la presentació a càrrec de l'alcalde de Collbató, el regidor de Cultura, en Jaume Morera Guixà del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) i la Gemma Estrada que és historiadora de l'art i experta en el balneari de la Puda.

D'esquerra a dreta: Jaume Morera, regidor Cultura Oriol Castells, alcalde Ramon Ferrer, Gemma Estrada

Jaume Morera va fer èmfasi de que aquest material s'ha de conservar tot reivindicant que fa falta un museu a la vila d'Olesa, com segurament també a Collbató, va explicar anècdotes de la passada exposició a Olesa i va voler acabar explicant la important gerra neolítica que s'exposa.

Els parlaments de Gemma Estrada van enfocar-se a recordar les seves vivències amb el Josep Matalonga, en "Ponis" que havien compartit tantes hores al balneari de la Puda, ara deteriorat i malmès pels devastadors aiguats de l'any 1971 on la crescuda del riu Llobregat negà la zona.


L'assistència a la inauguració va ser important, amb representants del consistori olesà, entre ells els regidors de Cultura, Esports, com també l'alcalde Salvador Prat. A més, molts olesans i collbatonins que no es volien perdre l'acte.

Una part de la sala durant la presentació

Aquesta presentació romandrà oberta fins el dia 7 d'Octubre amb la visita d'escoles i xerrades que s'expliquen al full d'activitats. A més els dos últims caps de setmana d'Octubre es realitzaran dues sortides. La primera a la cova dels Lladres (21 d'Octubre) i la segona a la cova de les Pedres (28 d'Octubre). Les sortides de camp tenen places limitades i s'ha d'inscriure.

Aquesta mostra patrimonial s'emmarca dins dels actes de patrimoni europeu. També, ja que durant aquestes setmanes el poble d'Olesa de M. i Collbató comparteixen experiències, un dia de les primeres setmanes de novembre es farà la presentació a Collbató de la "Guia excursionista. Olesa de Montserrat i entorns" a càrrec de l'autor, on es pretén parlar sobre aquest patrimoni que s'exposa a partir de la geografia, paisatge, geologia i sobretot de l'excursionisme.