B-40 o B-en 40ena

B-40 o B-en 40ena és el títol que li poso a aquesta publicació d'opinió. B-40 és el nom d'una autovia o més ben dit, és un projecte d'autovia que comença a ser utòpic. Va començar a planejar-se als anys 60 del segle passat per descongestionar el trànsit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest eix hauria d'unir diverses poblacions catalanes properes a la ciutat barcelonina com és Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Granollers i Mataró.

A partir dels anys 90, trenta anys després de començar el seu disseny, va començar a construir-se. Des dels anys 90 del segle XX i fins avui dia, només s'han construït i inaugurats dos trams, un primer tram d'Abrera a Olesa de Montserrat, i un segon tram de Viladecavalls al nord de Terrassa.

Hi ha trams en obres, però que estan paralitzats com és el traçat d'Olesa de Montserrat fins a Viladecavalls, ja que s'ha de perforar la muntanya. També hi ha altres trams que encara no s'ha estudiat el recorregut com es la zona del Vallès Oriental.

Penso que pot servir per treure part del trànsit de la capital, però alhora penso que ecològicament és un desastre. Em vull centrar en la zona d'Abrera, d'Olesa de Montserrat i Viladecavalls.

El tram d'Abrera a Olesa de Montserrat, han aixecat un gran i llarg pont que travessa el riu Llobregat. A més, el pont acaba on començaria un túnel que travessaria cap a Viladecavalls, però la perforació del túnel no s'ha fet. En aquesta zona, a més, la construcció d'aquest viaducte i l'adequació del terreny per fer el forat del túnel ha provocat fer un talús a la muntanya que ha suposat rebaixar-la 30 metres.

A l'altre costat de la boca del túnel (zona A), just després del futur orifici, també s'hi ha construït un pont, però aquí ha sigut d'una manera molt descarada! El pont salva el torrent de Sant Jaume, però si originàriament el torrent feia 15-20 metres d'ample, ara en fa més de 100-150 metres per la construcció del viaducte.

Abans però, un centenar de metres curs amunt de la riera de Sant Jaume, direcció nord, trobem el pas del gasoducte Martorell-Figueres (zona B). La cirereta del pastís per acabar de convèncer que el lloc pateix un greu impacte ambiental!

Ara, el mal ja està fet, ja no hi ha marxa enrere. Feta la desgràcia, seria bo que acabessin la construcció d'aquest tram de carretera i ho deixessin de tal manera de reduir al màxim l'impacte ambiental. En la ortofoto inferior es pot veure per on passaria el túnel que encara no està construït.

Mapa de situació. La part superior correspon al nord

Ubicació de les fotografies. Inserteu aquestes xifres al google maps:

+41°31'46.30", +1°56'12.81"

Zona A:

La riera de Sant Jaume alterada per la construcció de les pilastres (mirant cap a l'est)

Talussos artificials per aguantar l'estructura del pont. A la paret del fons hi aniria el túnel que conectarà amb Olesa i Abrera (mirant cap a l'oest)

Panorama del viaducte per damunt de la riera de Sant Jaume. Ja no baixa aigua. (Mirant cap a l'oest)

Per poder fer les fotografies d'aquesta ruina moderna, vaig accedir-hi des de la urbanització Oasis d'Olesa de Montserrat. Per cert, una urbanització fruit de l'especulació i que està molt degradat. Així és com acostuma a passar en la majoria d'urbanitzacions de Catalunya i Espanya. Segons diverses fonts, hi ha manca de clavagueram, i els carrers són molt sinuosos. La massa forestal també envolta la població d'aquesta zona, esperem que si algun cop es declara un incendi, el foc no faci estralls, perque hi hauran seriosos problemes.

En un punt de la urbanització, trobem el camí del GR-6 que connecta la ciutat de Barcelona amb el Monestir de Montserrat. Nosaltres hem de prendre direcció Barcelona, de seguida baixarem a la riera de Sant Jaume i haurem de seguir-la fins trobar-nos el gaseoducte de Martorell-Figueres (B) i seguidament la B-40 (A). Un paisatge no gaire agradable perquè hi passi un sender de gran recorregut.

Tram asfaltat després del pont mirant cap a Viladecavalls (mirant cap a l'est). 30 metres d'ample i important moviment de terres. També molt deteriorat i abandonat.

Al marge del pont mig construit. Al fons es pot veure unes marques del "túnel" que conectaria amb Abrera. (Mirant cap a l'oest)

Zona B:

Un cartell indicador del pas de gaseoducte. Es pot veure com la muntanya ha sigut remoguda. Al fons es pot veure un altre pal indicador seguint el recorregut del tub. (mirant cap a l'est)

Trau a la muntanya per fer-hi passar el gaseoducte (mirant cap a l'oest)

Ruta de les 3 ermites. Itinerari 20 (versió ampliada)

El 16 de desembre de 2012 es va resseguir la ruta de les tres ermites però amb origen i destí al poble d'Olesa, fent una volta circular. Fou organitzat pels Xino-Xano.

Ressegueix l'itinerari 20 de la guia, però en aquest cas s'ha allargat per poder fer tot el recorregut amb origen i destí al poble. A més, la fem en el sentit invers.

Ruta: 

Rotonda Dia, Les Carpes - Urb. Oasis - Riera de Sant Jaume - Ermita de Sant Jaume - Aflorament geològic de les Ribes Blaves - Ermita de Sant Pere Sacama - Mas Vilar - Masia de Puigventós - Font del Mateu - Pla del Fideuer - Pla de les Carboneres - Ermita de Sant Salvador de les Espases - Font de Sant Salvador - trencall i agafar el Camí Castellarnau (vora la Puda) - les Torrades - Creu de Beca - Porxo de Santa Oliva.

Dades tècniques:

Sortida: 8:00

Arribada: 14:00

Distància aproximada: 17km

En marxa: 5 hores aproximades

Visualitza-ho al google maps

Recorregut

Sortida a la serra de Collcardús

Turó d'en Ros

(27 Juliol 2011)

Aquest diumenge 28 hem anat a les cavitats anomenades la cova de les tres boques i la cova de les Pedres que es localitzen en aquesta serra al terme de Viladecavalls, i que van formar part de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials, realitzada a Collbató. Enllaç

Aquesta serra és coronada pel turó d'en Ros, on també s'ubica un gran emissor que deu abastir Vacarisses i altres poblacions del Valles Occidental o el sud del Bages. Tanmateix, deu repetir el senyal de la torre de Collserola situada a 23 km de distància.

Per accedir a les coves podem fer-ho des de can Boixeres o Sant Lluís (Viladecavalls). On passada aquesta finca, una pista forestal ens aproperà a la regió de les cavitats situades a la vora i per sota de l'emissor. A la serra també hi ha una altra cavitat anomenada Forat del Vent, però no vam acostar-nos-hi.

Aquest cap de setmana van acostar-s'hi persones de Collbató, d'Olesa, de l'Associació 4000 Peus i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). El fred matiner va ser una mica empipador, però vam gaudir d'una bona visibilitat pel vent. Vam veure el mar al delta del Llobregat com també el mar de la part del Maresme; altres regions com Terrassa, el Valles Occidental, el Massís del Garraf, tot el Baix Llobregat i el Penedès llunyà i el sud de l'Anoia. Com que èrem al vessant sud, no vam poder mirar cap al nord, però a part de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, de ben segur que haguessim pogut allargar la vista i veure el Solsonès, el Berguedà i els Pirineus. En general, un puig a mig camí entre el mar i els Pirineus que regala unes vistes i uns paisatges excepcionals.

Can Boixeres i Terrassa al fons. Direcció est (28 Oct 2012)

La formació geològica i geomorfològica de les cavitats sorgeix primerament per trobar-se en una zona de roques calcàries que les infiltracions d'aigua han anat excavant. Unes roques calcàries formades en el fons d'un mar durant el Triàsic (Mesozoic), fa cosa de 250-200 milions d'anys. Just quan començaven a aparèixer els primers dinosaures.

Des del meu punt de vista, l'aparició de les dues cavitats visitades tenen un origen geomorfològic comú, ja que la cova de les Pedres, emplaçada a un nivell superior va començar a acumular aigua i s'anava erosionant, l'aigua s'infiltrava pel subsòl de la cova fins que va obrir un orifici de 20-30 cm a l'interior i on va començar a escòrrer's l'aigua. Aquesta aigua s'escorria de l'interior de la cova cap a l'exterior i queia en un nivell inferior, en un altre conjunt de roques, que en els milers d'anys passats van originar la cova de les tres boques, format per tres forats com diu el nom, tres forats que per erosió van obrir-se i eixamplar-se mentre drenaven les aigues. Però repeteixo que aquesta hipòtesi sorgeix d'un geògraf en formació i interessat en aquestes temàtiques geològiques.

Relacionat amb el darrer paràgraf, aquesta serra podria entendre's com una part de la muntanya de Puigventós, però tallada per la riera de Sant Jaume. No obstant, tot i trobar-se els mateixos materials geològics, entre aquesta serra i Puigventós hi ha canvis de cabussament i direcció dels materials provocat per moviments tectònics.

Entrant a la cova de les Pedres (28 Oct 2012)

Entrada de la cova de les Pedres (27 Juliol 2011)

Visita a l'ermita de Sant Jaume

41° 33′ 08″ N 1° 55′ 38″ E

En dies com avui, un 25 de Juliol dels inicis del segle XX, es feia un aplec a l'ermita de Sant Jaume al terme d'Olesa, però va acabar-se amb la guerra civil. És una de les tres ermites de la vila, però en un estat bastant deplorable per diverses circustàncies naturals i humanes.

Actualment l'ermita està dalt d'un penya-segat fluvial. Visualitzant l'entorn de l'edificació, la riera de Sant Jaume acabarà condemnant l'esglesiola a la seva extinció per la formació i traçat meandriforme del torrent, que per processos erosius farà cedir l'ermita i precipitar-la al curs torrencial.

L'ermita entre els pins a la vora de la paret (24/7/2012)

L'aspecte actual del temple està bastant malmès, no hi ha teulada i només s'hi observa l'arc triomfal aguantat per gravetat. La façana oest està dividida en tres seccions, també sostingudes per gravetat.

Seria bo, presentar propostes de millora i restaurar l'ermita, ja que pateix un deteriorament progressiu. A més, adequar el torrent i evitar que l'aigua esborri del paisatge aquest indret tan curiós i a la vegada inhòspit.

Façana oest. Campanar d'espadanya de l'ermita (24/7/2012)

Interior de l'ermita. Al fons l'absis hexagonal i l'arc triomfal. La porta de l'esquerra, la sagristia. (24/7/2012)

L'accés a l'ermita s'agafa a la vora de l'aflorament geològic de les Ribes Blaves, a l'est del terme municipal d'Olesa. Per més indicacions, s'explica a l'itinerari 17 de la guia excursionista.

A costat de l'ermita hi ha el mas de Sant Jaume, conegut per l'important robatori del març de 1855 i una mina d'aigua a 200 metres a l'oest del mas. Actualment hi viuen uns masovers.

Com a curiositat, la riera de Sant Jaume, divideix els termes d'Olesa de Montserrat i Viladecavalls des de la pedrera del Mimó fins més enllà de Can Singla (cementiri).

Bona diada de Sant Jaume.