Benvinguts. Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte. El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.
Des de la carena de Puigventós (606 metres) a Olesa de Montserrat, per sobre la creu de Saba (595 metres) és un lloc perfecte per divisar part del territori Català. Des dels Pirineus al mar, des de la serra del Montsec fins al Baix Penedès, des de l'Aneto (Aragó) fins al Montseny.
Ahir 4 de febrer era un dia perfecte per contemplar tal territori gràcies a l'anticicló i als forts vents que han netejat el cel. Vaig allargar la vista mar endins, però el reflex del Sol que picava sobre el mar no va deixar-me veure Mallorca.
Aquí un grapat de fotos del que s'arribava a veure:
Runam de sal de les mines de Sallent (Bages). A sobre la població de Berga (Berguedà) i la serra del Cadí-Moixeró. Runes sal:26 / Berga:59km línia recta
Monestir de Sant Llorenç del Munt a la Mola (Vallès Occ.). A 12.3km
Massís de la Maladeta. Pic de l'Aneto (3404 m) a l'Aragó vora Vall d'Aran. A 155km
Al juny vaig fer una expedició al torrent del Reganer, en el seu curs alt per visitar l'extens bosc de llorer que hi habita. Les temperatures de juny, no són les més adients per endinsar-se en aquest bosc, només és apte l'estada al cul del torrent al costat del curs intermitent d'aigua i sota la vegetació que protegeix dels rajos solars.
El torrent del Raganer neix als voltants de Sant Pere Sacama i Puigventós, i baixa pel sector sud-est del terme municipal. Aquest torrent conté vestigis de boscos de laurisilva, predominada pels llorers (laurus nobilis) on també s'hi poden observar altres espècies vegetals.
La lloreda segueix tota la part del torrent on hi ha el curs d'aigua, és a dir, la part més fonda de la vall i no deixa de persistir fins torrent avall. També es pot observar en altres torrents del municipi, però en menys
intensitat. Aquest bosc es va salvar dels devastadors incendis del 1994.El fet de trobar una comunitat vegetal de llorers es deu al microclima que s'hi crea, tot protegit per les carenes laterals en direcció nord-sud i la muntanya de Puigventós que tanca pel nord. A més, s'hi pot sumar la humitat que aporta la Vacarissana en els mesos hivernals, una boira que inunda part de la vall del torrent.
La meva visita a aquest indret inhòspit va fer-se pel curs alt del rierol, a la part final de l'itinerari 4 de la guia, aproximant-me a la masia de Puigventós i per sota del camí de la ruta anunciada. A prop, hi ha un revolt idoni per estacionar el vehicle.
Lloreda comparada a escala humana. Es pot fer una idea del gruix dels troncs dels llorers.
A Olesa també hi ha altres relíquies vegetals com el atípic bosc de roures a la cara nord-oest de Puigventós o indicis d'oliveres mil·lenàries o que podrien catalogar-se com a monumentals als volts de les Planes. Però aquestes últimes estan en perill per la progressiva expansió urbanística que afecta la zona. Les oliveres se situen en una propietat privada, però si no s'hi aplica alguna protecció de caire natural i patrimonial aviat, la vintena d'oliveres històriques desapareixeran en els propers anys i perdrem una peça més del nostre llegat. Sent MOLT crític, a la zona on s'ubiquen les oliveres, ja hi ha projectes urbanístics pensats per alguns olesans!
Lloreda espessa. Va fer falta el flaix per la foscor que hi havia
En aquesta última fotografia ja es pot veure com és d'espès aquest bosc poc conegut a Olesa de Montserrat. Seria bo contactar amb la Generalitat de Catalunya i sol·licitar alguna mena de protecció oficial a aquest paratge i als altres esmentats.
La "vacarissana" és una boira de radiació, anomenada d'aquesta manera per la població de la zona. És una boira molt comuna, que es forma pel descens de la temperatura de l'aire en el seu contacte amb el terra fred, aquest afer condesa o "humiteja" l'aire proper al sòl. Són pròpies de nits clares, amb un temps estable i que hi hagi inversió tèrmica en superfície. Tot i que la seva formació requereix estabilitat atmosfèrica, és necessària la presència d'un vent dèbil. Normalment, durant les hores diürnes, al escalfar-se la superfície amb la radiació solar, la boira s'evapora i desapareix. A vegades, en ocasions, quan el terra està molt fred i hi ha una forta inversió tèrmica la boira pot persistir més hores, fins la tarda o un parell de dies, en el nostre cas.
A Olesa de Montserrat aquesta boira es pot divisar si mirem a la muntanya de Puigventós després d'una nit freda i amb unes condicions meteorològiques d'anticicló, de bon temps. Tot i així, l'època de la seva aparició són els mesos hivernals. Els vents empenyen aquesta boira i l'escampen i la mouen per tot l'entorn de Vacarisses (d'on prové el nom), formant un espectacular mar de boira en moviment.
En el primer vídeo és veu un reportatge en format Time-lapse, fet des del Monestir de Montserrat el gener del 2011. Va ser fet per alguns monjos de l'abadia.
Si us hi fixeu, es veu com el Sol va desfent la boira a mida que va passant el matí. Per entendre el sistema de creació i desenvolupament d'una boira d'aquestes característiques hem d'aplicar la lògica a partir d'alguna idea senzilla, com per exemple a la cuina quan es bull aigua, el baf d'aire que deixem anar quan fa fred i altres coses, com els canvis d'estat que experimenta la matèria.
Des d'Olesa, s'ha vist aquesta boira a Puigventós en 5 dates entre el 1 i 20 de gener del 2012. El 9, el 12, el 14, el 18 i el 20 de gener. El 14 de gener va ser una boira gebradora, com també vam poder veure la presència del gebre en altres entorns del país.
El segon vídeo que podeu veure és de filmació pròpia, rodat el 14 de gener des del cim del turó de la Gronya, 520m. La filmació està una mica accelerada.
En aquest vídeo es pot veure la muntanya de Puigventós, que fa una funció de retenció o de "paret", ja que amb el seu relleu tan elevat respecte a l'entorn, conté la massa boirosa que hi ha a la zona de Vacarisses i només apareix pel damunt d'aquesta muntanya la boira que "vessa", fet que crea un fenomen molt peculiar vist des d'Olesa. Tot i així, la vacarissana normalment mai baixa fins a la vila, ni tan sols passa més enllà de la pròpia masia de Puigventós. A la part inferior i a l'esquerra podem veure la masia del qual estem parlant.
