Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

dilluns, 24 de desembre del 2012

Bones festes i bon Nadal!!


Tanco l'any dient que la venda de guies frega el 700 exemplars des de que fou presentada durant la diada de Sant Jordi d'aquest 2012. D'avui en el futur qui sap què passarà, però hi ha projectes en estudi i tinc idees pensades per continuar promovent la guia com també la muntanya que ens envolta. S'anirà veient sobre la marxa...

Voldria recordar que aquests dies es puja el pessebre a Puigventós a càrrec de la UEC d'Olesa. I altres poblacions com Vacarisses on el seu centre excursionista també fan la mateixa tradició!

Us voldria desitjar unes bones festes nadalenques i un bon any nou 2013!


Gebrada a Puigventós (Gener 2012)





dimarts, 18 de desembre del 2012

Ruta de les 3 ermites. Itinerari 20 (versió ampliada)

El 16 de desembre de 2012 es va resseguir la ruta de les tres ermites però amb origen i destí al poble d'Olesa, fent una volta circular. Fou organitzat pels Xino-Xano.

Ressegueix l'itinerari 20 de la guia, però en aquest cas s'ha allargat per poder fer tot el recorregut amb origen i destí al poble. A més, la fem en el sentit invers.

Ruta

Rotonda Dia, Les Carpes - Urb. Oasis - Riera de Sant Jaume - Ermita de Sant Jaume - Aflorament geològic de les Ribes Blaves - Ermita de Sant Pere Sacama - Mas Vilar - Masia de Puigventós - Font del Mateu - Pla del Fideuer - Pla de les Carboneres - Ermita de Sant Salvador de les Espases - Font de Sant Salvador - trencall i agafar el Camí Castellarnau (vora la Puda) - les Torrades - Creu de Beca - Porxo de Santa Oliva.

Dades tècniques:

Sortida: 8:00
Arribada: 14:00
Distància aproximada: 17km
En marxa: 5 hores aproximades



Recorregut

dimarts, 4 de desembre del 2012

Lloreda del torrent del Raganer

Al juny vaig fer una expedició al torrent del Reganer, en el seu curs alt per visitar l'extens bosc de llorer que hi habita. Les temperatures de juny, no són les més adients per endinsar-se en aquest bosc, només és apte l'estada al cul del torrent al costat del curs intermitent d'aigua i sota la vegetació que protegeix dels rajos solars.

El torrent del Raganer neix als voltants de Sant Pere Sacama i Puigventós, i baixa pel sector sud-est del terme municipal. Aquest torrent conté vestigis de boscos de laurisilva, predominada pels llorers (laurus nobilis) on també s'hi poden observar altres espècies vegetals.


La lloreda segueix tota la part del torrent on hi ha el curs d'aigua, és a dir, la part més fonda de la vall i no deixa de persistir fins torrent avall. També es pot observar en altres torrents del municipi, però en menys intensitat. Aquest bosc es va salvar dels devastadors incendis del 1994.El fet de trobar una comunitat vegetal de llorers es deu al microclima que s'hi crea, tot protegit per les carenes laterals en direcció nord-sud i la muntanya de Puigventós que tanca pel nord. A més, s'hi pot sumar la humitat que aporta la Vacarissana en els mesos hivernals, una boira que inunda part de la vall del torrent.

La meva visita a aquest indret inhòspit va fer-se pel curs alt del rierol, a la part final de l'itinerari 4 de la guia, aproximant-me a la masia de Puigventós i per sota del camí de la ruta anunciada. A prop, hi ha un revolt idoni per estacionar el vehicle.

Lloreda comparada a escala humana. Es pot fer una idea del gruix dels troncs dels llorers.
A Olesa també hi ha altres relíquies vegetals com el atípic bosc de roures a la cara nord-oest de Puigventós o indicis d'oliveres mil·lenàries o que podrien catalogar-se com a monumentals als volts de les Planes. Però aquestes últimes estan en perill per la progressiva expansió urbanística que afecta la zona. Les oliveres se situen en una propietat privada, però si no s'hi aplica alguna protecció de caire natural i patrimonial aviat, la vintena d'oliveres històriques desapareixeran en els propers anys i perdrem una peça més del nostre llegat. Sent MOLT crític, a la zona on s'ubiquen les oliveres, ja hi ha projectes urbanístics pensats per alguns olesans!


Lloreda espessa. Va fer falta el flaix per la foscor que hi havia

En aquesta última fotografia ja es pot veure com és d'espès aquest bosc poc conegut a Olesa de Montserrat. Seria bo contactar amb la Generalitat de Catalunya i sol·licitar alguna mena de protecció oficial a aquest paratge i als altres esmentats.

dimecres, 14 de novembre del 2012

Tertúlia de recerca: Al Departament de Geografia de la UAB

El passat 13 de novembre a les 13h, es va realitzar una tertúlia-presentació per professors i alumnes del Grau de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una vintena d'assistents van escoltar la presentació de la guia amb un gran interès.

Durant la tertúlia

Una desena de professors i una desena més d'alumnes de primer, segon i tercer de la carrera han assistit a l'acte. Posteriorment hi ha hagut una roda de preguntes mostrant interès en el terme municipal d'Olesa. La presentació ha sigut especial, perquè els oients eren de diverses parts del territori català proper a la universitat com de Barcelona, Terrassa, localitats del Maresme, etc.

Els professors han donat una crítica positiva i s'han interessat per aquesta guia d'itineraris, alguns d'ells vindran a explorar el nostre terme. Està vist que allà on va la guia, triomfa. En aquest cas ha agradat entre doctors i catedràtics de Geografia i és una molt bona senyal, ja que aquests són estudiosos sobre la temàtica principal de la guia, la geografia!.

El Departament de Geografia intenta promoure xerrades i conferències d'aquesta mena com a iniciativa per poder mostrar qualitats dels seus alumnes o també dels professors. Hi ha noves tertúlies preparades.


Indirectament, s'ha donat a conèixer part del terme olesà als assistents, explicant les característiques del terme, elements del patrimoni natural i cultural, etcètera i així, divulgar el nostre patrimoni!


diumenge, 11 de novembre del 2012

Presentació a Collbató

El 9 de novembre del 2012 es va presentar a Collbató la guia excursionista. Concretament al carrer Pau Bertran nº25.


L’Associació 4000 peus va organitzar la xerrada amb el suport de l’ajuntament de Collbató. L’assistència va ser molt grata amb una trentena d’assistents, entre ells el regidor de Cultura de Collbató, Oriol Castells, i el regidor d’Esports d’Olesa, Pere Oleart com a representant del consistori. També el biòleg Àngel M. Hernández que va fer un acte introductori i diversos membres de 4000 peus, entre altres assistents.


Acte introductori d'Àngel M. Hernández

A part d'una presentació en sí de la guia, explicant els apartats corresponents del llibre i explicar el riquíssim patrimoni olesà, també vaig trobar interessant explicar la formació geològica de Montserrat. Als collbatonints els hi va agradar molt saber la seva formació, i altres fenòmens naturals que s'hi manifesten com les esllavissades, com es formen les coves, etc. D'aquesta explicació de la muntanya van sorgir moltes preguntes curioses i molt interès.

Des de Sant Jordi ha sigut un èxit rotund, s’han venut unes 650 guies a Olesa, a pobles veïns i altres municipis catalans. Fins avui dia s’han fet quatre presentacions a diferents municipis, ara s’està acabant de preparar una xerrada per la setmana vinent a la UAB i s’estan negociant xerrades a Esparreguera i Ullastrell.

Els vincles entre Collbató i Olesa de Montserrat semblen unir-se cada cop més des de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials realitzada al Casinet de Collbató entre el setembre i octubre passat. La passada mostra arqueològica va donar impuls a poder fer aquesta presentació de la guia olesana i sembla ser que les coses no s'aturen, alguna cosa comença a moure's altre cop. Ja es veurà!



Collbató des del coll de les Espases (Olesa de M.)



dimarts, 30 d’octubre del 2012

Sortida a la serra de Collcardús

Turó d'en Ros

(27 Juliol 2011)

Aquest diumenge 28 hem anat a les cavitats anomenades la cova de les tres boques i la cova de les Pedres que es localitzen en aquesta serra al terme de Viladecavalls, i que van formar part de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials, realitzada a Collbató. Enllaç

Aquesta serra és coronada pel turó d'en Ros, on també s'ubica un gran emissor que deu abastir Vacarisses i altres poblacions del Valles Occidental o el sud del Bages. Tanmateix, deu repetir el senyal de la torre de Collserola situada a 23 km de distància.

Per accedir a les coves podem fer-ho des de can Boixeres o Sant Lluís (Viladecavalls). On passada aquesta finca, una pista forestal ens aproperà a la regió de les cavitats situades a la vora i per sota de l'emissor. A la serra també hi ha una altra cavitat anomenada Forat del Vent, però no vam acostar-nos-hi.

Aquest cap de setmana van acostar-s'hi persones de Collbató, d'Olesa, de l'Associació 4000 Peus i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). El fred matiner va ser una mica empipador, però vam gaudir d'una bona visibilitat pel vent. Vam veure el mar al delta del Llobregat com també el mar de la part del Maresme; altres regions com Terrassa, el Valles Occidental, el Massís del Garraf, tot el Baix Llobregat i el Penedès llunyà i el sud de l'Anoia. Com que èrem al vessant sud, no vam poder mirar cap al nord, però a part de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, de ben segur que haguessim pogut allargar la vista i veure el Solsonès, el Berguedà i els Pirineus. En general, un puig a mig camí entre el mar i els Pirineus que regala unes vistes i uns paisatges excepcionals.

Can Boixeres i Terrassa al fons. Direcció est (28 Oct 2012)

La formació geològica i geomorfològica de les cavitats sorgeix primerament per trobar-se en una zona de roques calcàries que les infiltracions d'aigua han anat excavant. Unes roques calcàries formades en el fons d'un mar durant el Triàsic (Mesozoic), fa cosa de 250-200 milions d'anys. Just quan començaven a aparèixer els primers dinosaures.

Des del meu punt de vista, l'aparició de les dues cavitats visitades tenen un origen geomorfològic comú, ja que la cova de les Pedres, emplaçada a un nivell superior va començar a acumular aigua i s'anava erosionant, l'aigua s'infiltrava pel subsòl de la cova fins que va obrir un orifici de 20-30 cm a l'interior i on va començar a escòrrer's l'aigua. Aquesta aigua s'escorria de l'interior de la cova cap a l'exterior i queia en un nivell inferior, en un altre conjunt de roques, que en els milers d'anys passats van originar la cova de les tres boques, format per tres forats com diu el nom, tres forats que per erosió van obrir-se i eixamplar-se mentre drenaven les aigues. Però repeteixo que aquesta hipòtesi sorgeix d'un geògraf en formació i interessat en aquestes temàtiques geològiques.

Relacionat amb el darrer paràgraf, aquesta serra podria entendre's com una part de la muntanya de Puigventós, però tallada per la riera de Sant Jaume. No obstant, tot i trobar-se els mateixos materials geològics, entre aquesta serra i Puigventós hi ha canvis de cabussament i direcció dels materials provocat per moviments tectònics.


Entrant a la cova de les Pedres (28 Oct 2012)
Entrada de la cova de les Pedres (27 Juliol 2011)


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Cova dels Lladres. Un racó sorprenent a la vall del Mimó

El diumenge 21 d'octubre vam dirigir-nos a la cova, situada al terme de Vacarisses. Un indret que pot passar totalment desaparcebut per la seva localització a la carena rocosa on s'emmplaça, com per la seva curiosa història que hi ha amagat tants anys.

La cova se situa a la vall del Mimó, a prop del terme municipal d'Olesa. Des del mas Mimó, accecible des d'un trencall indicat a la carretera B-121, entre Olesa de M. i Vacarisses, surt un corriol que s'enfila cap al pla del Fideuer, però a prop de la masia seguint aquesta via, podem ascendir fins la curiosa cova. L'últim tram per arribar a la cavitat hi manca camí, s'ha de pujar una pendent entre la vegetació (fotografia).

Ascendint entre la vegetació a la cova (meitat dreta de la imatge)
La cova, avui dia ja excavada, fou originàriament una cova sepulcral on als anys 70 del segle XX s'hi van fer troballes arqueològiques molt importants. Situada en un lloc bastant amagat, llunyà i segurament cobert de vegetació durant el neolític, era el lloc òptim per fer un enterrament.Enllaç

Aquesta sortida va ser promoguda per la darrera exposició de ceràmica feta al poble de Collbató a principis d'octubre. És la primera sortida relacionada amb l'acte, la pròxima és el diumenge vinent a la cova de les Pedres (Viladecavalls). Durant l'octubre i novembre del 2011 es va fer la primera exposició a Olesa de Montserrat.


Accedint a l'interior de la cova

A la cova s'hi entra per una escletxa, on en un nivell superior hi ha un petit túnel que entra a la cavitat i ens pot servir d'ajuda una escala. Després de passar pel túnel arribarem a dins, lloc on foren trobades les restes arqueològiques.

Un aspecte que trobo interessant a comentar és la formació geològica i geomorfològica d'aquesta cova.  La serra on s'ubica és una formació conglomeràtica amb intercalacions margoses d'un color rogenc i ataronjat. Milions d'anys enrere, durant la seva formació en l'Eocè (Cenozoic), aproximadament 55 milions d'anys, hi havia una important xarxa fluvial que va anar acumulant rocs i pedreque posteriorment es van cimentar de forma natural (diagènesi) i és el resultat que avui podem observar. Tanmateix, aquest material va ser sepultat per altres sediments en la seqüència dels milions anys, fins que una falla posterior va alterar i aixecar aquests materials eocens enterrats. També hem d'incloure que el paisatge s'ha modelat al llarg dels anys per l'erosió fluvial dels torrents, com també per l'acció eòlica. Anteriorment, en el moment de la falla, aquesta petita serra segurament estava a l'alçada del mas Mimó, però per erosió a anat retrocedint fins on la veiem avui. Efectes de la llarga erosió ho podem veure en el pendent per arribar a la cova, que està ple de pedres i roques com si haguessin lliscat de la serra i s'haguessin acumulat al vessant.

L'erosió continuarà la seva excavació ens els pròxims "pocs" milions d'anys i anirà enderrocant la paret fins a fer desaparèixer la serra i convertir la zona en una muntanya "més o menys" planera, tot ajudat per l'erosió dels torrents, com també per la riera de Sant Jaume.

Concretament la cova també s'ha format per erosió, però sent una erosió localitzada, ja que es va formar entre les margues rogenques que hi han intercalades entre el conglomerat, i que són més fàcils d'erosionar. La formació de la cavitat ho podem contar en milers d'anys.

Panoràmica

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Nou itinerari: Creu de Beca - La Puda de Montserrat

Itinerari nou. Elaboració pròpia.
 Terme municipal d'Olesa de M.
 Itinerari nou

Nou recorregut entre la creu de Beca i la Puda de Montserrat. Fou obert el divendres 12 d'octubre, més aviat, fou restaurat, ja que anys enrere ja era utilitzat. La iniciativa de reobrir el viarany ha sigut per evitar el perillós recorregut a peu per la C-55.

De les 8 del matí fins les 13h per arreglar i condicionar el recorregut d'aproximadament 4 km entre l'inici i el final amb "l'equip" dels Xino-Xano. L'últim tram de 200 metres arribant al camí de la Puda a Sant Salvador, el recorregut està desviat respecte anys enrere, el motiu és principalment per seguretat ja que l'antic vorejava un penjat considerablement alt i relliscós sobre l'antiga carretera de la Puda i el riu Llobregat.

Poc després del trenc d'alba a mig itinerari. El paisatge que es llevava parlava per si sol

Twitter

Des de la creu de Beca, s'ha de seguir el recorregut direcció al coll de les Espases a prop del pla del Fideuer, però al cap d'un quart d'hora, al trobar una edificació verda de la C. Minera s'ha de trencar un camí que baixa per l'esquerra. No deixant el camí marcat amb vetes blanques arribarem amb 20-30 minuts a la Puda. Concretament a prop de l'inici de l'itinerari 1 de la guia.

Començant l'itinerari des de la Puda, hem de seguir 100 metres el camí d'ascens a Sant Salvador (it. 1) i després del túnel del FGC i uns esglaons, trencar a l'esquerra en un viarany en pujada, també senyalitzat amb vetes blanques.

Tram del nou itinerari a prop de la Puda de Montserrat. En primer terme les Agulles del Petintó inferiors amb l'ermita de Sant Salvador dalt del turó inexpugnable.





dijous, 11 d’octubre del 2012

Xerrada d'escriptors locals al Correllengua 2012

El passat dimecres 10 d'octubre es va fer una xerrada d'escriptors olesans a la casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, promogut pel Correllengua i la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua). Presentat per Pere Salvador i amb ponència de M. A. Arrufat, Montse Cases i Joan Soler es va parlar sobre la llengua catalana juntament i relacionant les respectives obres.

Obres de temàtica completament diferent, des del punt de vista literari: poesia, novel·la i un estudi geogràfic respectivament. Amb les nostres opera prima vam questionar-nos un seguit de preguntes: com ens vam motivar? facilitats o dificultats? com començar a redactar? etc.

La idea de buscar autors locals des del Correllengua és una bona iniciativa, ja que en el cas d'Olesa, se'n disposa. Però aquest col·loqui és una de la desena d'activitats que s'ha promogut per aquesta setmana al poble i que està dedicada a la llengua catalana.


Acte a l'auditori       

dissabte, 29 de setembre del 2012

Exposició: OLESA DE MONTSERRAT - COLLBATÓ “EL PATRIMONI HISTÒRIC ENS UNEIX” - “EUROPA UN PATRIMONI COMÚ"

Aquest divendres 28 de setembre es va presentar al casinet de Collbató la exposició de patrimoni entre les dues poblacions del Baix Llobregat. Projecte promogut després de l'exitosa exposició feta a la Casa de Cultura d'Olesa ara fa un any. A Olesa es va exposar durant un mes i mig l'extens patrimoni arqueològic trobat per diversos jaciments d'arreu del terme municipal. A Collbató s'exposa part d'aquestes troballes olesanes afegint el patrimoni trobat pel "col·lectiu amics del Ponis" de Collbató amb material del balneari de la Puda.

Un altre factor que ha fet possible la inauguració d'aquesta mostra ha sigut el ressò fet per TV3 on van enregistrar un petit reportatge i que fou emès durant el telenoticies comarques.

Sala d'exposició

Després de varis mesos preparant l'esdeveniment, ahir es va fer realitat amb la presentació a càrrec de l'alcalde de Collbató, el regidor de Cultura, en Jaume Morera Guixà del CMRO (Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) i la Gemma Estrada que és historiadora de l'art i experta en el balneari de la Puda.

D'esquerra a dreta: Jaume Morera, regidor Cultura Oriol Castells, alcalde Ramon Ferrer, Gemma Estrada

Jaume Morera va fer èmfasi de que aquest material s'ha de conservar tot reivindicant que fa falta un museu a la vila d'Olesa, com segurament també a Collbató, va explicar anècdotes de la passada exposició a Olesa i va voler acabar explicant la important gerra neolítica que s'exposa.

Els parlaments de Gemma Estrada van enfocar-se a recordar les seves vivències amb el Josep Matalonga, en "Ponis" que havien compartit tantes hores al balneari de la Puda, ara deteriorat i malmès pels devastadors aiguats de l'any 1971 on la crescuda del riu Llobregat negà la zona.


L'assistència a la inauguració va ser important, amb representants del consistori olesà, entre ells els regidors de Cultura, Esports, com també l'alcalde Salvador Prat. A més, molts olesans i collbatonins que no es volien perdre l'acte.


Una part de la sala durant la presentació

Aquesta presentació romandrà oberta fins el dia 7 d'Octubre amb la visita d'escoles i xerrades que s'expliquen al full d'activitats. A més els dos últims caps de setmana d'Octubre es realitzaran dues sortides. La primera a la cova dels Lladres (21 d'Octubre) i la segona a la cova de les Pedres (28 d'Octubre). Les sortides de camp tenen places limitades i s'ha d'inscriure.

Aquesta mostra patrimonial s'emmarca dins dels actes de patrimoni europeu. També, ja que durant aquestes setmanes el poble d'Olesa de M. i Collbató comparteixen experiències, un dia de les primeres setmanes de novembre es farà la presentació a Collbató de la "Guia excursionista. Olesa de Montserrat i entorns" a càrrec de l'autor, on es pretén parlar sobre aquest patrimoni que s'exposa a partir de la geografia, paisatge, geologia i sobretot de l'excursionisme. 




dissabte, 15 de setembre del 2012

Presentació a Vacarisses

El passat 14 de setembre, a les 19h es va realitzar la presentació al poble de Vacarisses, concretament a la biblioteca, a l'edifici del Castell. En una sala que es va adequar per a l'ocasió.

La presentació va anar a càrrec de l'autor, però el regidor de Cultura de Vacarisses, la directora de la biblioteca municipal i el biòleg A.M. Hernández van fer la seva particular introducció a l'acte.

Durant el transcurs de la presentació es va explicar els lligams dels elements patrimonials dels dos pobles veïns d'Olesa i Vacarisses i es va descriure l'itinerari 6 de la guia que enllaça els dos municipis tot intentant resseguir el camí vell que unia els dos pobles anys enrerre.

Sala de la presentació

Els dos municipis es separen per la muntanya de Puigventós com a element principal, però hi ha altres indrets que es comparteixen com el pla del Fideuer, Sant Salvador de les Espases, Puig de l'Hospici i tot un conjunt d'elements distribuits per aquest territori proper a la muntanya de Montserrat.

Actualment, els dos municipis estan poc vinculats, Olesa mira cap al sud on hi ha l'àrea metropolitana i els pobles del curs baix del Llobregat, en canvi, Vacarisses tendeix a mirar cap al conjunt de Manresa i Terrassa per les conexions per carretera de la C-58 i l'autopista C-16. No obstant, les dues localitats es separen per pocs quilòmetres a través d'una carretera de corbes.

Per concloure la xerrada es va passar un vídeo per obtenir una concepció més visual del territori que acull la guia, com també acabar de donar els agraïments i per finalitzar el torn de preguntes.

L'acte a finalitzat a 1/4 de nou. La crítica va ser positiva.


Finalitzant l'acte


Enllaç: https://twitter.com/JoanSolerGi7/status/246701377659731969 
 * * * * *


El dia 15 de setembre, a les 19h es va presentar la nova programació d'activitats pel 2012-2013 del CEV (Centre Excursionista de Vacarisses), com a invitació d'una de les responsables de l'entitat vaig assistir amb una breu i senzilla presentació.

La vintena de persones que van acudir a la presentació del CEV van mostrar molt d'interès en aquesta guia. Aquesta entitat realitza moltes sortides al terme d'Olesa, sobretot a finals d'any a la muntanya de Puigventós i també a la creu de Saba.

Enllaç: http://www.cevacarisses.cat/


dimecres, 5 de setembre del 2012

Aplec del mil·lenari a Sant Salvador de les Espases

Cim de Sant Salvador

 El matí del 2 de setembre s'ha ascendit a l'ermita de Sant Salvador de les Espases seguint el tradicional aplec que es realitza cada any, però amb la peculiaritat que es commemora el mil·lenari de la vila d'Olesa. L'ermita de Sant Salvador ja va celebrar als anys 80' del segle passat el seu propi mil·lenari, ja que apareix documentada al 985 i on segurament ja constava anteriorment.


A la cara sud-est del cim del turó de Sant Salvador, hi ha les restes de l'antic castell de les Espases que es va erigir per defensar el territori dels comtats catalans en front dels musulmans, ja que el riu Llobregat feia de frontera, coneguda com la Marca del Llobregat.

Aquest diumenge, molts vilatants han fet cap a l'ermita des de diversos indrets del territori proper: des de la Puda de Montserrat, des d'Olesa, des de la carretera C-58 al seu pas per Vacarisses i d'altres indrets.

El turó escarpat on s'allotja l'ermita i les dependències estaven plenes de gom a gom. Entre la multitud s'ha realitzat una missa a la capella amb la invitació del Bisbe de Sant Feliu de Llobregat Mons. Agustí Cortés. El bisbe ha pogut signar als peregrins uns goigs redactats i dissenyats per l'ocasió, ideat per alguns socis.

Esmorzar

Els excursionistes també podien esmorzar a l'edifici de bon matí i amb el foc a terra, beure café de "l'ermita" i comprar diversos objectes i records. També s'han vengut casi en la totalitat d'exemplars de guies excursionistes d'Olesa que hi havien en dipòsit.


Missa

A les 12 del migdia tots els actes havien finalitzat i els excursionistes començaven a fer camí cap a les respectives cases. Tot i així, encara hi havia algú que es dirigia cap a l'ermita. Protecció civil i membres de l'ADF han vetllat per la seguretat durant l'aplec des de diversos punts de l'itinerari habitual.




dimecres, 25 de juliol del 2012

Visita a l'ermita de Sant Jaume



En dies com avui, un 25 de Juliol dels inicis del segle XX, es feia un aplec a l'ermita de Sant Jaume al terme d'Olesa, però va acabar-se amb la guerra civil. És una de les tres ermites de la vila, però en un estat bastant deplorable per diverses circustàncies naturals i humanes.

Actualment l'ermita està dalt d'un penya-segat fluvial. Visualitzant l'entorn de l'edificació, la riera de Sant Jaume acabarà condemnant l'esglesiola a la seva extinció per la formació i traçat meandriforme del torrent, que per processos erosius farà cedir l'ermita i precipitar-la al curs torrencial.

L'ermita entre els pins a la vora de la paret (24/7/2012)

L'aspecte actual del temple està bastant malmès, no hi ha teulada i només s'hi observa l'arc triomfal aguantat per gravetat. La façana oest està dividida en tres seccions, també sostingudes per gravetat.

Seria bo, presentar propostes de millora i restaurar l'ermita, ja que pateix un deteriorament progressiu. A més, adequar el torrent i evitar que l'aigua esborri del paisatge aquest indret tan curiós i a la vegada inhòspit.

Façana oest. Campanar d'espadanya de l'ermita (24/7/2012)



Interior de l'ermita. Al fons l'absis hexagonal i l'arc triomfal. La porta de l'esquerra, la sagristia. (24/7/2012)


L'accés a l'ermita s'agafa a la vora de l'aflorament geològic de les Ribes Blaves, a l'est del terme municipal d'Olesa. Per més indicacions, s'explica a l'itinerari 17 de la guia excursionista.

A costat de l'ermita hi ha el mas de Sant Jaume, conegut per l'important robatori del març de 1855 i una mina d'aigua a 200 metres a l'oest del mas. Actualment hi viuen uns masovers.

Com a curiositat, la riera de Sant Jaume, divideix els termes d'Olesa de Montserrat i Viladecavalls des de la pedrera del Mimó fins més enllà de Can Singla (cementiri).

Bona diada de Sant Jaume.

divendres, 13 de juliol del 2012

Vacarisses. Balcó de Montserrat

Aquí es mostra la ressenya feta pel Sr. Àngel M. Hernández i Cardona en aquesta revista vacarissenca (Vacarisses. Balcó de Montserrat) en la revista nº 527 del mes de juliol. Només cal dir moltes gràcies!

Molt content pel ressò que ha generat aquesta guia inèdita i com la publicació es va expendint pel territori català en mans de diversos col·laboradors, organismes i entitats que els hi agraeixo profundament el seu interès i ajuda.

Cal seguir fent petites investigacions, que acabaran sent molt grans. Molts estudis i llibres s'han redactat al petit nivell d'Olesa, però ni de bon tros, està tot explorat. Sempre queda quelcom per estudiar, tan a nivell històric, natural o cultural, entre altres.




divendres, 15 de juny del 2012

Presentació al CET



 
El passat dimecres 13 de juny es va presentar la Guia Excursionista al Centre Excursionista de Terrassa. Fou presentat per Francesc Muntada (president de l'entitat) i Àngel M. Hernández. Seguidament, es presentà la guia als assistents.





Presentació al CET


Al finalitzar l'acte el públic va quedar molt sorprès de les característiques naturals i culturals que presenta la vila d'Olesa en el seu sector muntanyós. Com deia el Sr. A. M. Hernández, els terrassencs tendeixen a dirigir-se cap a Sant Llorenç del Munt i no s'acosten a Montserrat. La guia intenta ser un reclam perquè coneguin les peculiaritats d'aquest poble veí però que s'assenta als peus de la muntanya màgica.


Van vendre's guies a la majoria dels assistents. La crítica va ser positiva.



dimecres, 25 d’abril del 2012

Presentació de la Guia Excursionista i dia de la diada de Sant Jordi.

El dissabte dia 21 d'abril, a les 19h es va presentar a la Comunitat Minera Olesana, la Guia Excursionista.

L'assistència de públic va superar l'aforament de la sala i va tenir una gran expectació en general. Va obrir l'acte en Joan Arévalo, president de la Comunitat, posteriorment, jo mateix, vaig explicar les línies de funcionament de la guia i vaig donar les gratituds a les persones col·laboradores. També es va reproduir un vídeo per ensenyar al públic diversos indrets d'on tracta la guia. Posteriorment, va agafar la paraula el professor Xavi Garcia-Duran, el regidor d'Esports Pere Oleart i la regidora de Cultura Pilar Puimedon. Va tancar l'acte en Sr. Arévalo.


(Aquest vídeo ensenya alguns dels molts indrets que podeu visitar amb aquesta guia. Entre ells, la masia de Puigventós, Sant Pere Sacama, Sant Salvador de les Espases i l'aflorament geològic de les Ribes Blaves).

Entre els assitents, hi havia l'alcalde de Vacarisses, molt interessat en la presentació d'aquest treball que també acull part del territori municipal vacarissenc. També altres membres de la Minera, de l'ajuntament i de l'escola escoltaven les paraules de la tribuna des de la sala, com també la resta dels vilatants, la família i amics.

La presentació va cloure a pocs minuts de les vuit del vespre i va començar la sessió de signatures de les persones que havien comprat un exemplar. Finalment, va tancar-se la presentació a les nou del vespre. El clàssic (Barça-Madrid), no va jugar una mala passada a la presentació, ja que a les vuit ja havia finalitzat els discursos dels ponents i algunes persones van poder marxar a veure el partit tranquil·lament.

Sala d'actes ple de gom a gom.


El dia següent, el diumenge dia 22, es va realitzar una sortida amb l' AMPA de l'escola Ferrà i Esteve al pla del Fideuer. On vam explicar a les famílies i als nens el paisatge, les oliveres, les creus de terme i tot l'entorn del recorregut. Es va fer un mos per tancar la caminada amb coca i xocolata. També es va aprofitar l'ocasió per vendre una vintena de guies.


Per la jornada de Sant Jordi, la venda de guies va ser espectacular i les xifres apunten a 350 guies venudes des de la presentació a la CMO, el dissabte anterior. Tot un rècord de vendes i moltes persones que volien signatures per dedicar els llibres.

Plaça Fèlix Figueras durant la fira de la diada.

La venda de llibres continua. Apunta ser un dels llibres més venuts de la vila, com ja he dit, la xifra se situa als 350 llibres venuts a les últimes hores de la diada catalana. En una altra publicació del bloc, pròximament, s'emetrà un altre vídeo de la presentació i altres detalls.

dimarts, 3 d’abril del 2012

dimecres, 29 de febrer del 2012

Quadern de la pedra seca

El passat 19 de febrer es va presentar a la plana de la barraca dels Bous, a sobre del balneari de la Puda de Montserrat, el quadern monogràfic anomenat: El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Els autors d'aquest estudi foren: Jaume Morera, Joan Soler i Natàlia Valldeperas.

La barraca amagada
de pedra seca
En l'inici de la presentació es va visitar una petita barraca de pedra seca amb una construcció de roques calcàries (imatge) on es van donar els agraïments i on es va poder explorar el peculiar interior d'aquesta barraca de pedra seca.

Posteriorment, vam dirigir-nos al camp de codonyers per ensenyar els moviments que havien experimentat uns marges calcaris de pedra seca, enderrocats a causa d'una mala contenció de forçes, acumulacions i filtratges d'aigua, que van convertir en inestable l'estructura fins que va cedir.

Després vam apropar-nos a la gran barraca dels Bous, sent un dels elements més importants de la presentació. La barraca dels Bous remarca clarament que no fou construida per pagesos locals, si no que requeria una tècnica superior, típica d'artesans d'aquest ofici que es movien pel territori oferint aquest servei.

La barraca dels Bous és única en l'entorn que l'envolta. A més, les seves terrasses i marges circumdants també s'hi reflecteixen uns nivells més elevats de coneixement en la seva constitució. Són murs bastant grans i elevats que sostenen grans terrasses pel conreu.



Camp de codonyers. Dirigint-nos a la barraca dels Bous



Per finalitzar l'explicació vam ascendir a través d'un camí pedregós a una petita esplanada a les proximitats del Coll del Cassot, just a sota d'una torre l'alta tensió elèctrica. Allà es va explicar la formació i les característiques de l'element bàsic per construir en sec, les roques, que es fonamenta essencialment de la geologia.

En aquesta carena es poden contemplar esplèndides vistes d'Olesa, el Pla del Fideuer, el torrent de l'Afrau i en primer terme Sant Salvador de les Espases.

Per finalitzar la trobada vam concloure el matí amb una sorpresa, un gran pastís.


Portada del quadern