El passat 13 de febrer, vuit membres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) van venir als peus de Montserrat amb l'interès de conèixer els termes municipals d'Olesa de Montserrat, d'Esparreguera i de Vacarisses.
El punt de trobada fou a les 9h al trencall del punt km. 7 la C-55 on ho trobem senyalitzat amb el nom "La Puda". En aquest mateix indret va començar la sortida guiada amb una primera parada a l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Un castell i una ermita construïts dalt d'un turó. Un lloc envoltat per profundes valls que feien de l'antic castell una fortificació inexpugnable.
Sent dijous vam poder trobar l'ermita i les estances interiors obertes, així que vam aprofitar per esmorzar i beure cafè, l'anomenat "cafè d'ermita". Tot i ser dia laboral, el dijous és un dia força transitat, hi havia gent de Terrassa i de Sabadell.
Més tard, vam dirigir-nos cap al Pla del Fideuer, però al cap de poc de sortir de Sant Salvador vam agafar un trencall en direcció nord que anava a la masia de Can Tobella. Vam baixar pel camí direcció al mas i al Congost del Cairat.
Quinze minuts després, vam trobar el camí que baixa del Pla de les Bruixes i ressegueix el Torrent de Can Tobella. El vam prendre però direcció al mas, és a dir, en direcció sud. A mig camí vam fer parada a una balma de travertí localitzada a la zona. Un paratge realment atípic.
Posteriorment, vam desplaçar-nos fins la barraca dels Bous, una construcció de pedra seca de grans dimensions i de cúpula ubicada a les zones altes del Congost del Cairat. Hi trobem una data inscrita "1889" amb una creu a l'interior de l'habitacle. Segons alguns relats recollits es deia que s'hi tancaven bous, d'altres que no. La part més important a explicar és que aquesta barraca tan complexa des del punt de vista constructiu, no l'acostuma a fer un pagès corrent. En aquest cas van baixar mestres barracaires, és a dir, gent d'ofici a fer-la. Segons l'Andreu Tobella, familiar directe del mas, la barraca fou construida per gent d'Alinyà (Alt Urgell).
Seguidament vam anar a treure el cap a la presa del Cairat, una presa construïda durant la Revolució Industrial per donar electricitat com també per canalitzar aigua fins la no llunyana Colònia Sedó, una coneguda fàbrica tèxtil a Catalunya.
Per acabar la jornada de camp, vam passar per costat del balneari abandonat de la Puda de Montserrat. Segons s'explica, al segle XVIII es va trobar una surgència d'aigua sulfurosa a la zona amb qualitats terapèutiques i s'hi van construir unes primeres edificacions. Al segle XIX i inicis del XX va ser l'època de màxima esplendor en què hi feien cap personatges importants com Jacint Verdaguer o els Reis d'Espanya del moment. A la meitat del segle XX es va produir la decadència general dels balnearis en què va obligar a tancar aquestes instal·lacions. En aquest moment, l'any 1958 el balneari només oferia en el servei de restaurant, sobretot durant les representacions de la Passió d'Olesa. No obstant això, durant el mes de setembre de 1971 es van produir uns forts aiguats a la regió en què el riu Llobregat va augmentar desmesuradament de cabal fent grans estralls a la zona. Va ofegar per sempre més el balneari i va negar altres zones com la Palanca del Sedó o el Mas de les Illes.
A les 15 hores finalitzava l'excursió guiada per l'entorn sud de Montserrat.
