Sortida amb l'AV La Central - Olivera

El passat dissabte 15 de juny vaig realitzar una sortida amb ponència amb l'Associació de Veïns La Central - Olivera que van acampar al pla del Fideuer.

Dissabte, a les 12 del migdia, va començar la ruta. Vam dirigir-nos primerament cap a la masia de Puigventós. A mig camí, vam tenir ocasió d'arribar-nos a la font de la Pastora. No obstant això, el petit corriol d'accés a l'aiguaneix està molt dens de bardissa i necessitaria una petita actuació per arreglar el camí. Tot i així, a la font vam poder trobar aigua. Exactament, és una cisterna integrada dins de la muntanya, coberta per un marge i que es pot obrir i tancar amb una porta. La porta, la vam trobar oberta, des del meu punt de vista, ho trobo bé ja que almenys poden beure els animals ara que ve l'estiu.

Un cop vam visitar aquesta peculiar font que data del 1628, vam dirigir-nos a la masia de Puigventós, només distava a 500 metres.

...tota aquella guixera [...] in loco vulgo dicto la ranarda [...] comprenentse del torrent de la font de la pastora axi com diu lo camí qui va a la hera de les espases y de la guixera qui puja de les spases... (1628. Arxiu Municipal d'Olesa)

Vam arribar a la masia i vam fer una breu parada per observar l'entorn. Vam poder veure la creu de Saba que més tard hi ascendiriem i a l'horitzó, ja que no ho pugui semblar, es podia veure el campanar d'espadanya de la capella de Sant Pere Sacama. A més, hi havia unes bones vistes del mar i la comarca del Baix Llobregat.

Mar Mediterrani i el delta del Llobregat.

Vam dirigir-nos direcció est per agafar el trencall que ens conduiria cap a l'ermita i castell de Sant Pere Sacama. Deixàvem darrere nostre una de les masies més allunyades i septentrionals del nostre terme. Apareix documentada des del 1386 com a mas d'en Colldoriol, posteriorment passà a dir-se Puigventós. Des dels anys 70 del segle passat pateix un deteriorament progressiu.

Arribant a Sant Pere Sacama, vam parar un moment al mas Vilar, un altre indret importantíssim del nostre terme, però que malauradament està deixat de la mà de Déu, una capa arbustiva recobreix tot el recinte i oculta la resta de murs. Aquest mas, possiblement en els seus orígens de propietat d'algun membre del castell de Sacama, és el primer jaciment d'aquestes característiques excavat totalment a Catalunya. No obstant això, les troballes arqueològiques van cridar l'atenció de Televisió Espanyola i de la prestigiosa revista National Geographic. Si voleu saber què s'hi va trobar, només heu de mirar-ho al llibre Guia Excursionista d'Olesa del qual forma part aquest bloc. És una sorpresa!

Vam fer un últim esforç per arribar a Sant Pere Sacama, eren les dues de la tarda i començàvem a tenir gana. Sota un pi de davant l'ermita vam fer un mos. Després, un cop havíem recuperat les forces vaig acompanyar-los, juntament amb el Jaume Morera, a inspeccionar l'ermita. Alhora els vaig explicar quatre detalls sobre geologia de l'entorn que estàvem trepitjant del qual és un tema també important en el nostre terme.

Ermita de Sant Pere Sacama

Val a dir que ens vam fixar en alguns detalls importants. L'ermita de Sant Pere, en el seu absis, presenta humitats, fet que és una problema molt greu. A més a més, a la teulada hi ha crescut un pi que encara resulta més perillós ja que deteriora l'estructura i provoca escletxes. Encara més, a la cara nord-est de l'ermita hi ha una escletxa que baixa de dalt a baix. Possiblement, el fet que hi hagi el pi va provocar les escletxes i que hi entrés aigua i aquestes per gelifracció es fracturés encara més. S'hauria d'actuar ràpid, tot i així, l'ajuntament ja està al corrent.

Masia de Puigventós amb la creu de Saba

Vam seguir la nostra ruta i vam pujar a la creu de Saba. Dalt de la creu, les vistes eren úniques, podríem divisar més de cinc o sis comarques i el mar. Quatre explicacions paisatgístiques, fotos i vam seguir la ruta cap a la masia de Puigventós altre cop.

Al arribar a la masia de Puigventós vam retornar el mateix camí cap al pla del Fideuer. Vam poder observar Montserrat en el trajecte final i l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Vam finalitzar l'excursió ponenciada a les 17-18 hores.

Els membres asssitents de l'Associació de Veïns van estar molt agraïts.

Senderisme cultural amb 4000 Peus Collbató

El passat 17 de febrer es va organitzar una sortida cultural a la muntanya de Puigventós i a Sant Salvador de les Espases organitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i on van col·laborar membres de la secció de Senderisme Cultural de l'Associació 4000 Peus de Collbató.

La sortida va consistir en ensenyar el patrimoni del terme d'Olesa en un recorregut de 10 km: Sant Pere Sacama - Pla del Fideuer (per cara nord) - Sant Salvador de les Espases - Pla del Fideuer - Masia de Puigventós - Sant Pere Sacama.

Sortint de Sant Pere Sacama es va explicar la seva història i la crònica de les diverses actuacions arqueològiques, com també explicar l'existència d'una antiga masia. Posteriorment es va baixar al Mas Vilar.

Sant Pere Sacama

A la cara nord de Puigventós i al pla del Fideuer es va posar en relació la geologia de la zona a partir de les explicacions en una pissarra per obtenir una millor comprensió. Explicar la geologia oralment és molt difícil, però amb algunes eines com fer dibuixos ho simplifica una mica.

Al arribar a Sant Salvador de les Espases, estava ple de gom a gom. Vam aprofitar per dinar i posteriorment vam acabar d'explicar detalls del territori. Vam realitzar el camí de volta a les 15 hores i acabàrem a les 17 a Sant Pere Sacama finalitzant la sortida.

Resseguint l'itinerari 13 de la guia amb un cel grisos, però ben satisfets del magnífic paisatge! Al fons l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Montserrat.

Al pla del Fideuer (Vacarisses), al fons la serra de Collcardús coronat pel repetidor del turó d'en Ros a Viladecavalls.

Roques de l'Afrau des de l'ermita de Sant Salvador de les Espases

Sentit de l'orientació

Des de la carena de Puigventós (606 metres) a Olesa de Montserrat, per sobre la creu de Saba (595 metres) és un lloc perfecte per divisar part del territori Català. Des dels Pirineus al mar, des de la serra del Montsec fins al Baix Penedès, des de l'Aneto (Aragó) fins al Montseny.

Ahir 4 de febrer era un dia perfecte per contemplar tal territori gràcies a l'anticicló i als forts vents que han netejat el cel. Vaig allargar la vista mar endins, però el reflex del Sol que picava sobre el mar no va deixar-me veure Mallorca.

Aquí un grapat de fotos del que s'arribava a veure:

Runam de sal de les mines de Sallent (Bages). A sobre la població de Berga (Berguedà) i la serra del Cadí-Moixeró. Runes sal:26 / Berga:59km línia recta

Monestir de Sant Llorenç del Munt a la Mola (Vallès Occ.). A 12.3km

Massís de la Maladeta. Pic de l'Aneto (3404 m) a l'Aragó vora Vall d'Aran. A 155km

Pedraforca (2500m) al Berguedà. A 76km

Castell de Cardona (Bages). A 42km

Bones festes i bon Nadal!!

Tanco l'any dient que la venda de guies frega el 700 exemplars des de que fou presentada durant la diada de Sant Jordi d'aquest 2012. D'avui en el futur qui sap què passarà, però hi ha projectes en estudi i tinc idees pensades per continuar promovent la guia com també la muntanya que ens envolta. S'anirà veient sobre la marxa...

Voldria recordar que aquests dies es puja el pessebre a Puigventós a càrrec de la UEC d'Olesa. I altres poblacions com Vacarisses on el seu centre excursionista també fan la mateixa tradició!

Us voldria desitjar unes bones festes nadalenques i un bon any nou 2013!

Gebrada a Puigventós (Gener 2012)

Lloreda del torrent del Raganer

Al juny vaig fer una expedició al torrent del Reganer, en el seu curs alt per visitar l'extens bosc de llorer que hi habita. Les temperatures de juny, no són les més adients per endinsar-se en aquest bosc, només és apte l'estada al cul del torrent al costat del curs intermitent d'aigua i sota la vegetació que protegeix dels rajos solars.

El torrent del Raganer neix als voltants de Sant Pere Sacama i Puigventós, i baixa pel sector sud-est del terme municipal. Aquest torrent conté vestigis de boscos de laurisilva, predominada pels llorers (laurus nobilis) on també s'hi poden observar altres espècies vegetals.


La lloreda segueix tota la part del torrent on hi ha el curs d'aigua, és a dir, la part més fonda de la vall i no deixa de persistir fins torrent avall. També es pot observar en altres torrents del municipi, però en menys intensitat. Aquest bosc es va salvar dels devastadors incendis del 1994.El fet de trobar una comunitat vegetal de llorers es deu al microclima que s'hi crea, tot protegit per les carenes laterals en direcció nord-sud i la muntanya de Puigventós que tanca pel nord. A més, s'hi pot sumar la humitat que aporta la Vacarissana en els mesos hivernals, una boira que inunda part de la vall del torrent.

La meva visita a aquest indret inhòspit va fer-se pel curs alt del rierol, a la part final de l'itinerari 4 de la guia, aproximant-me a la masia de Puigventós i per sota del camí de la ruta anunciada. A prop, hi ha un revolt idoni per estacionar el vehicle.

Lloreda comparada a escala humana. Es pot fer una idea del gruix dels troncs dels llorers.

A Olesa també hi ha altres relíquies vegetals com el atípic bosc de roures a la cara nord-oest de Puigventós o indicis d'oliveres mil·lenàries o que podrien catalogar-se com a monumentals als volts de les Planes. Però aquestes últimes estan en perill per la progressiva expansió urbanística que afecta la zona. Les oliveres se situen en una propietat privada, però si no s'hi aplica alguna protecció de caire natural i patrimonial aviat, la vintena d'oliveres històriques desapareixeran en els propers anys i perdrem una peça més del nostre llegat. Sent MOLT crític, a la zona on s'ubiquen les oliveres, ja hi ha projectes urbanístics pensats per alguns olesans!

Lloreda espessa. Va fer falta el flaix per la foscor que hi havia

En aquesta última fotografia ja es pot veure com és d'espès aquest bosc poc conegut a Olesa de Montserrat. Seria bo contactar amb la Generalitat de Catalunya i sol·licitar alguna mena de protecció oficial a aquest paratge i als altres esmentats.

Presentació a Vacarisses

El passat 14 de setembre, a les 19h es va realitzar la presentació al poble de Vacarisses, concretament a la biblioteca, a l'edifici del Castell. En una sala que es va adequar per a l'ocasió.

La presentació va anar a càrrec de l'autor, però el regidor de Cultura de Vacarisses, la directora de la biblioteca municipal i el biòleg A.M. Hernández van fer la seva particular introducció a l'acte.

Durant el transcurs de la presentació es va explicar els lligams dels elements patrimonials dels dos pobles veïns d'Olesa i Vacarisses i es va descriure l'itinerari 6 de la guia que enllaça els dos municipis tot intentant resseguir el camí vell que unia els dos pobles anys enrerre.

Sala de la presentació

Els dos municipis es separen per la muntanya de Puigventós com a element principal, però hi ha altres indrets que es comparteixen com el pla del Fideuer, Sant Salvador de les Espases, Puig de l'Hospici i tot un conjunt d'elements distribuits per aquest territori proper a la muntanya de Montserrat.

Actualment, els dos municipis estan poc vinculats, Olesa mira cap al sud on hi ha l'àrea metropolitana i els pobles del curs baix del Llobregat, en canvi, Vacarisses tendeix a mirar cap al conjunt de Manresa i Terrassa per les conexions per carretera de la C-58 i l'autopista C-16. No obstant, les dues localitats es separen per pocs quilòmetres a través d'una carretera de corbes.

Per concloure la xerrada es va passar un vídeo per obtenir una concepció més visual del territori que acull la guia, com també acabar de donar els agraïments i per finalitzar el torn de preguntes.

L'acte a finalitzat a 1/4 de nou. La crítica va ser positiva.

Finalitzant l'acte


Enllaç: https://twitter.com/JoanSolerGi7/status/246701377659731969 

 * * * * *

El dia 15 de setembre, a les 19h es va presentar la nova programació d'activitats pel 2012-2013 del CEV (Centre Excursionista de Vacarisses), com a invitació d'una de les responsables de l'entitat vaig assistir amb una breu i senzilla presentació.

La vintena de persones que van acudir a la presentació del CEV van mostrar molt d'interès en aquesta guia. Aquesta entitat realitza moltes sortides al terme d'Olesa, sobretot a finals d'any a la muntanya de Puigventós i també a la creu de Saba.

Enllaç: http://www.cevacarisses.cat/

La vacarissana a Puigventós

La "vacarissana" és una boira de radiació, anomenada d'aquesta manera per la població de la zona. És una boira molt comuna, que es forma pel descens de la temperatura de l'aire en el seu contacte amb el terra fred, aquest afer condesa o "humiteja" l'aire proper al sòl. Són pròpies de nits clares, amb un temps estable i que hi hagi inversió tèrmica en superfície. Tot i que la seva formació requereix estabilitat atmosfèrica, és necessària la presència d'un vent dèbil. Normalment, durant les hores diürnes, al escalfar-se la superfície amb la radiació solar, la boira s'evapora i desapareix. A vegades, en ocasions, quan el terra està molt fred i hi ha una forta inversió tèrmica la boira pot persistir més hores, fins la tarda o un parell de dies, en el nostre cas.
 
A Olesa de Montserrat aquesta boira es pot divisar si mirem a la muntanya de Puigventós després d'una nit freda i amb unes condicions meteorològiques d'anticicló, de bon temps. Tot i així, l'època de la seva aparició són els mesos hivernals. Els vents empenyen aquesta boira i l'escampen i la mouen per tot l'entorn de Vacarisses (d'on prové el nom), formant un espectacular mar de boira en moviment.

En el primer vídeo és veu un reportatge en format Time-lapse, fet des del Monestir de Montserrat el gener del 2011. Va ser fet per alguns monjos de l'abadia.

Si us hi fixeu, es veu com el Sol va desfent la boira a mida que va passant el matí. Per entendre el sistema de creació i desenvolupament d'una boira d'aquestes característiques hem d'aplicar la lògica a partir d'alguna idea senzilla, com per exemple a la cuina quan es bull aigua, el baf d'aire que deixem anar quan fa fred i altres coses, com els canvis d'estat que experimenta la matèria.

Des d'Olesa, s'ha vist aquesta boira a Puigventós en 5 dates entre el 1 i 20 de gener del 2012. El 9, el 12, el 14, el 18 i el 20 de gener. El 14 de gener va ser una boira gebradora, com també vam poder veure la presència del gebre en altres entorns del país.

El segon vídeo que podeu veure és de filmació pròpia, rodat el 14 de gener des del cim del turó de la Gronya, 520m. La filmació està una mica accelerada.

En aquest vídeo es pot veure la muntanya de Puigventós, que fa una funció de retenció o de "paret", ja que amb el seu relleu tan elevat respecte a l'entorn, conté la massa boirosa que hi ha a la zona de Vacarisses i només apareix pel damunt d'aquesta muntanya la boira que "vessa", fet que crea un fenomen molt peculiar vist des d'Olesa. Tot i així, la vacarissana normalment mai baixa fins a la vila, ni tan sols passa més enllà de la pròpia masia de Puigventós. A la part inferior i a l'esquerra podem veure la masia del qual estem parlant.