Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olesa de Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olesa de Montserrat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de desembre del 2014

Setmana dels escriptors i il·lustradors olesans!

El passat dilluns 15 de desembre vaig anar a l'escola Daina-Isard, a la meva antiga escola, a fer una xerrada sobre la meva trajectòria com a escriptor. Fou en aquest lloc on va començar tot el xou en què avui dia hi estic posat, va ser aquí on vaig convertir-me en escriptor accidental després de publicar el treball de recerca de batxillerat. Un accident que vaig acabar agafant-li el "gustillo".

Aquest cop, però, hi tornava amb uns quants llibres més i els hi vaig fer una sorpresa, la presentació "inèdita" del nou llibre que sortirà per Sant Jordi del 2015! "Aigua i patrimoni. Itineraris poètics d'Olesa de Montserrat". Coautors: Miquel Guillamón i jo mateix.


Foto de Camil·la Sánchez

Foto de Camil·la Sánchez

dimarts, 18 de novembre del 2014

Una ruta pel Congost del Cairat amb "La Xarxa Ràdio"!


Aquí podreu escoltar el programa "Paratges i personatges" que van fer amb mi pel Congost del Cairat passant pel balneari de la Puda i la resclosa del Cairat. Un paisatge excepcional i atípic, per descobrir sobre les botes!



(feu "click")

Posant els peus en remull a la resclosa del Cairat!



Entorns de la Puda de Montserrat!



L'autèntic congost del Cairat!



El monestir de Montserrat des de Sant Salvador de les Espases!

dilluns, 1 de setembre del 2014

Esvoranc de grans dimensions al camí que dóna la volta a Can Llimona

A les proximitats del Collet de Sant Joan, a la vora de la urbanització de la Balconada d'Olesa de Montserrat, el camí que dóna la volta a la masia de Can Llimona -vulgarment i mal dit la Ruta del Colesterol-, s'ha produït un gran esvoranc a causa de les fortes pluges dels darrers dies. La causa d'aquest forat és el moviment de terres que es va produir en una cota superior amb fins urbanístics -com diuen alguns: de manera il·legal- i del qual el moviment de terres i la seva compactació es van fer de manera irregular. L'ajuntament actual, entenc, que ja està al corrent per solucionar-ho, tot i que no és culpa seva.

Si no ho veieu clar, us invito a fer-hi un passeig perquè en traieu les vostres pròpies conclusions. Després en parlem!






dimecres, 26 de febrer del 2014

El Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines visita Sant Salvador de les Espases i el Congost del Cairat

El passat 13 de febrer, vuit membres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) van venir als peus de Montserrat amb l'interès de conèixer els termes municipals d'Olesa de Montserrat, d'Esparreguera i de Vacarisses.

El punt de trobada fou a les 9h al trencall del punt km. 7 la C-55 on ho trobem senyalitzat amb el nom "La Puda". En aquest mateix indret va començar la sortida guiada amb una primera parada a l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Un castell i una ermita construïts dalt d'un turó. Un lloc envoltat per profundes valls que feien de l'antic castell una fortificació inexpugnable.

Sent dijous vam poder trobar l'ermita i les estances interiors obertes, així que vam aprofitar per esmorzar i beure cafè, l'anomenat "cafè d'ermita". Tot i ser dia laboral, el dijous és un dia força transitat, hi havia gent de Terrassa i de Sabadell.

Més tard, vam dirigir-nos cap al Pla del Fideuer, però al cap de poc de sortir de Sant Salvador vam agafar un trencall en direcció nord que anava a la masia de Can Tobella. Vam baixar pel camí direcció al mas i al Congost del Cairat.

Quinze minuts després, vam trobar el camí que baixa del Pla de les Bruixes i ressegueix el Torrent de Can Tobella. El vam prendre però direcció al mas, és a dir, en direcció sud. A mig camí vam fer parada a una balma de travertí localitzada a la zona. Un paratge realment atípic.

Posteriorment, vam desplaçar-nos fins la barraca dels Bous, una construcció de pedra seca de grans dimensions i de cúpula ubicada a les zones altes del Congost del Cairat. Hi trobem una data inscrita "1889" amb una creu a l'interior de l'habitacle. Segons alguns relats recollits es deia que s'hi tancaven bous, d'altres que no. La part més important a explicar és que aquesta barraca tan complexa des del punt de vista constructiu, no l'acostuma a fer un pagès corrent. En aquest cas van baixar mestres barracaires, és a dir, gent d'ofici a fer-la. Segons l'Andreu Tobella, familiar directe del mas, la barraca fou construida per gent d'Alinyà (Alt Urgell).

Seguidament vam anar a treure el cap a la presa del Cairat, una presa construïda durant la Revolució Industrial per donar electricitat com també per canalitzar aigua fins la no llunyana Colònia Sedó, una coneguda fàbrica tèxtil a Catalunya.

Per acabar la jornada de camp, vam passar per costat del balneari abandonat de la Puda de Montserrat. Segons s'explica, al segle XVIII es va trobar una surgència d'aigua sulfurosa a la zona amb qualitats terapèutiques i s'hi van construir unes primeres edificacions. Al segle XIX i inicis del XX va ser l'època de màxima esplendor en què hi feien cap personatges importants com Jacint Verdaguer o els Reis d'Espanya del moment. A la meitat del segle XX es va produir la decadència general dels balnearis en què va obligar a tancar aquestes instal·lacions. En aquest moment, l'any 1958 el balneari només oferia en el servei de restaurant, sobretot durant les representacions de la Passió d'Olesa. No obstant això, durant el mes de setembre de 1971 es van produir uns forts aiguats a la regió en què el riu Llobregat va augmentar desmesuradament de cabal fent grans estralls a la zona. Va ofegar per sempre més el balneari i va negar altres zones com la Palanca del Sedó o el Mas de les Illes.

A les 15 hores finalitzava l'excursió guiada per l'entorn sud de Montserrat.

Les Espases de Sant Salvador

Parlant sobre el paisatge regional abans d'enfilar-nos cap a l'ermita

Últimes passes per arribar a l'ermita

Un autèntic balcó de la muntanya màgica!

Vistes des del turó inexpugnable de Sant Salvador. Es pot veure Can Castells i l'antiga fàbrica tèxtil de laColònia Sedó
La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

Aquí abans hi havia una tija! Visible a la balma travertínica

Damunt la presa del Cairat i el riu Llobregat. Al fons, Montserrat amb part del Monestir

Vistes inèdites del congost del Cairat
El Llobregat a l'alçada del balneari de la Puda. Es poden veure les fàbriques del Dalmases i la C-55 a la dreta


dissabte, 23 de novembre del 2013

B-40 o B-en 40ena


B-40 o B-en 40ena és el títol que li poso a aquesta publicació d'opinió. B-40 és el nom d'una autovia o més ben dit, és un projecte d'autovia que comença a ser utòpic. Va començar a planejar-se als anys 60 del segle passat per descongestionar el trànsit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest eix hauria d'unir diverses poblacions catalanes properes a la ciutat barcelonina com és Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Granollers i Mataró.

A partir dels anys 90, trenta anys després de començar el seu disseny, va començar a construir-se. Des dels anys 90 del segle XX i fins avui dia, només s'han construït i inaugurats dos trams, un primer tram d'Abrera a Olesa de Montserrat, i un segon tram de Viladecavalls al nord de Terrassa.

Hi ha trams en obres, però que estan paralitzats com és el traçat d'Olesa de Montserrat fins a Viladecavalls, ja que s'ha de perforar la muntanya. També hi ha altres trams que encara no s'ha estudiat el recorregut com es la zona del Vallès Oriental.

Penso que pot servir per treure part del trànsit de la capital, però alhora penso que ecològicament és un desastre. Em vull centrar en la zona d'Abrera, d'Olesa de Montserrat i Viladecavalls.

El tram d'Abrera a Olesa de Montserrat, han aixecat un gran i llarg pont que travessa el riu Llobregat. A més, el pont acaba on començaria un túnel que travessaria cap a Viladecavalls, però la perforació del túnel no s'ha fet. En aquesta zona, a més, la construcció d'aquest viaducte i l'adequació del terreny per fer el forat del túnel ha provocat fer un talús a la muntanya que ha suposat rebaixar-la 30 metres.

A l'altre costat de la boca del túnel (zona A), just després del futur orifici, també s'hi ha construït un pont, però aquí ha sigut d'una manera molt descarada! El pont salva el torrent de Sant Jaume, però si originàriament el torrent feia 15-20 metres d'ample, ara en fa més de 100-150 metres per la construcció del viaducte.

Abans però, un centenar de metres curs amunt de la riera de Sant Jaume, direcció nord, trobem el pas del gasoducte Martorell-Figueres (zona B). La cirereta del pastís per acabar de convèncer que el lloc pateix un greu impacte ambiental!


Ara, el mal ja està fet, ja no hi ha marxa enrere. Feta la desgràcia, seria bo que acabessin la construcció d'aquest tram de carretera i ho deixessin de tal manera de reduir al màxim l'impacte ambiental. En la ortofoto inferior es pot veure per on passaria el túnel que encara no està construït.



Mapa de situació. La part superior correspon al nord


Ubicació de les fotografies. Inserteu aquestes xifres al google maps:

+41°31'46.30", +1°56'12.81"

Zona A:

La riera de Sant Jaume alterada per la construcció de les pilastres (mirant cap a l'est)


Talussos artificials per aguantar l'estructura del pont. A la paret del fons hi aniria el túnel que conectarà amb Olesa i Abrera (mirant cap a l'oest)


Panorama del viaducte per damunt de la riera de Sant Jaume. Ja no baixa aigua. (Mirant cap a l'oest)

Per poder fer les fotografies d'aquesta ruina moderna, vaig accedir-hi des de la urbanització Oasis d'Olesa de Montserrat. Per cert, una urbanització fruit de l'especulació i que està molt degradat. Així és com acostuma a passar en la majoria d'urbanitzacions de Catalunya i Espanya. Segons diverses fonts, hi ha manca de clavagueram, i els carrers són molt sinuosos. La massa forestal també envolta la població d'aquesta zona, esperem que si algun cop es declara un incendi, el foc no faci estralls, perque hi hauran seriosos problemes.

En un punt de la urbanització, trobem el camí del GR-6 que connecta la ciutat de Barcelona amb el Monestir de Montserrat. Nosaltres hem de prendre direcció Barcelona, de seguida baixarem a la riera de Sant Jaume i haurem de seguir-la fins trobar-nos el gaseoducte de Martorell-Figueres (B) i seguidament la B-40 (A). Un paisatge no gaire agradable perquè hi passi un sender de gran recorregut.


Tram asfaltat després del pont mirant cap a Viladecavalls (mirant cap a l'est). 30 metres d'ample i important moviment de terres. També molt deteriorat i abandonat.


Al marge del pont mig construit. Al fons es pot veure unes marques del "túnel" que conectaria amb Abrera. (Mirant cap a l'oest)




Zona B:
Un cartell indicador del pas de gaseoducte. Es pot veure com la muntanya ha sigut remoguda. Al fons es pot veure un altre pal indicador seguint el recorregut del tub. (mirant cap a l'est)


Trau a la muntanya per fer-hi passar el gaseoducte (mirant cap a l'oest)

divendres, 21 de juny del 2013

Sortida amb l'AV La Central - Olivera

El passat dissabte 15 de juny vaig realitzar una sortida amb ponència amb l'Associació de Veïns La Central - Olivera que van acampar al pla del Fideuer.

Dissabte, a les 12 del migdia, va començar la ruta. Vam dirigir-nos primerament cap a la masia de Puigventós. A mig camí, vam tenir ocasió d'arribar-nos a la font de la Pastora. No obstant això, el petit corriol d'accés a l'aiguaneix està molt dens de bardissa i necessitaria una petita actuació per arreglar el camí. Tot i així, a la font vam poder trobar aigua. Exactament, és una cisterna integrada dins de la muntanya, coberta per un marge i que es pot obrir i tancar amb una porta. La porta, la vam trobar oberta, des del meu punt de vista, ho trobo bé ja que almenys poden beure els animals ara que ve l'estiu.

Un cop vam visitar aquesta peculiar font que data del 1628, vam dirigir-nos a la masia de Puigventós, només distava a 500 metres.

...tota aquella guixera [...] in loco vulgo dicto la ranarda [...] comprenentse del torrent de la font de la pastora axi com diu lo camí qui va a la hera de les espases y de la guixera qui puja de les spases... (1628. Arxiu Municipal d'Olesa)

Vam arribar a la masia i vam fer una breu parada per observar l'entorn. Vam poder veure la creu de Saba que més tard hi ascendiriem i a l'horitzó, ja que no ho pugui semblar, es podia veure el campanar d'espadanya de la capella de Sant Pere Sacama. A més, hi havia unes bones vistes del mar i la comarca del Baix Llobregat.

Mar Mediterrani i el delta del Llobregat.


Vam dirigir-nos direcció est per agafar el trencall que ens conduiria cap a l'ermita i castell de Sant Pere Sacama. Deixàvem darrere nostre una de les masies més allunyades i septentrionals del nostre terme. Apareix documentada des del 1386 com a mas d'en Colldoriol, posteriorment passà a dir-se Puigventós. Des dels anys 70 del segle passat pateix un deteriorament progressiu.

Arribant a Sant Pere Sacama, vam parar un moment al mas Vilar, un altre indret importantíssim del nostre terme, però que malauradament està deixat de la mà de Déu, una capa arbustiva recobreix tot el recinte i oculta la resta de murs. Aquest mas, possiblement en els seus orígens de propietat d'algun membre del castell de Sacama, és el primer jaciment d'aquestes característiques excavat totalment a Catalunya. No obstant això, les troballes arqueològiques van cridar l'atenció de Televisió Espanyola i de la prestigiosa revista National Geographic. Si voleu saber què s'hi va trobar, només heu de mirar-ho al llibre Guia Excursionista d'Olesa del qual forma part aquest bloc. És una sorpresa!

Vam fer un últim esforç per arribar a Sant Pere Sacama, eren les dues de la tarda i començàvem a tenir gana. Sota un pi de davant l'ermita vam fer un mos. Després, un cop havíem recuperat les forces vaig acompanyar-los, juntament amb el Jaume Morera, a inspeccionar l'ermita. Alhora els vaig explicar quatre detalls sobre geologia de l'entorn que estàvem trepitjant del qual és un tema també important en el nostre terme.

Ermita de Sant Pere Sacama


Val a dir que ens vam fixar en alguns detalls importants. L'ermita de Sant Pere, en el seu absis, presenta humitats, fet que és una problema molt greu. A més a més, a la teulada hi ha crescut un pi que encara resulta més perillós ja que deteriora l'estructura i provoca escletxes. Encara més, a la cara nord-est de l'ermita hi ha una escletxa que baixa de dalt a baix. Possiblement, el fet que hi hagi el pi va provocar les escletxes i que hi entrés aigua i aquestes per gelifracció es fracturés encara més. S'hauria d'actuar ràpid, tot i així, l'ajuntament ja està al corrent.

Masia de Puigventós amb la creu de Saba


Vam seguir la nostra ruta i vam pujar a la creu de Saba. Dalt de la creu, les vistes eren úniques, podríem divisar més de cinc o sis comarques i el mar. Quatre explicacions paisatgístiques, fotos i vam seguir la ruta cap a la masia de Puigventós altre cop.

Al arribar a la masia de Puigventós vam retornar el mateix camí cap al pla del Fideuer. Vam poder observar Montserrat en el trajecte final i l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Vam finalitzar l'excursió ponenciada a les 17-18 hores.

Els membres asssitents de l'Associació de Veïns van estar molt agraïts.




dimarts, 19 de febrer del 2013

Senderisme cultural amb 4000 Peus Collbató

El passat 17 de febrer es va organitzar una sortida cultural a la muntanya de Puigventós i a Sant Salvador de les Espases organitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i on van col·laborar membres de la secció de Senderisme Cultural de l'Associació 4000 Peus de Collbató.

La sortida va consistir en ensenyar el patrimoni del terme d'Olesa en un recorregut de 10 km: Sant Pere Sacama - Pla del Fideuer (per cara nord) - Sant Salvador de les Espases - Pla del Fideuer - Masia de Puigventós - Sant Pere Sacama.

Sortint de Sant Pere Sacama es va explicar la seva història i la crònica de les diverses actuacions arqueològiques, com també explicar l'existència d'una antiga masia. Posteriorment es va baixar al Mas Vilar.

Sant Pere Sacama

A la cara nord de Puigventós i al pla del Fideuer es va posar en relació la geologia de la zona a partir de les explicacions en una pissarra per obtenir una millor comprensió. Explicar la geologia oralment és molt difícil, però amb algunes eines com fer dibuixos ho simplifica una mica.

Al arribar a Sant Salvador de les Espases, estava ple de gom a gom. Vam aprofitar per dinar i posteriorment vam acabar d'explicar detalls del territori. Vam realitzar el camí de volta a les 15 hores i acabàrem a les 17 a Sant Pere Sacama finalitzant la sortida.


Resseguint l'itinerari 13 de la guia amb un cel grisos, però ben satisfets del magnífic paisatge! Al fons l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Montserrat.
Al pla del Fideuer (Vacarisses), al fons la serra de Collcardús coronat pel repetidor del turó d'en Ros a Viladecavalls.

Roques de l'Afrau des de l'ermita de Sant Salvador de les Espases


dilluns, 4 de febrer del 2013

Sentit de l'orientació

Des de la carena de Puigventós (606 metres) a Olesa de Montserrat, per sobre la creu de Saba (595 metres) és un lloc perfecte per divisar part del territori Català. Des dels Pirineus al mar, des de la serra del Montsec fins al Baix Penedès, des de l'Aneto (Aragó) fins al Montseny.

Ahir 4 de febrer era un dia perfecte per contemplar tal territori gràcies a l'anticicló i als forts vents que han netejat el cel. Vaig allargar la vista mar endins, però el reflex del Sol que picava sobre el mar no va deixar-me veure Mallorca.

Aquí un grapat de fotos del que s'arribava a veure:

Runam de sal de les mines de Sallent (Bages). A sobre la població de Berga (Berguedà) i la serra del Cadí-Moixeró. Runes sal:26 / Berga:59km línia recta

Monestir de Sant Llorenç del Munt a la Mola (Vallès Occ.). A 12.3km
Massís de la Maladeta. Pic de l'Aneto (3404 m) a l'Aragó vora Vall d'Aran. A 155km

Pedraforca (2500m) al Berguedà. A 76km
Castell de Cardona (Bages). A 42km

dilluns, 24 de desembre del 2012

Bones festes i bon Nadal!!


Tanco l'any dient que la venda de guies frega el 700 exemplars des de que fou presentada durant la diada de Sant Jordi d'aquest 2012. D'avui en el futur qui sap què passarà, però hi ha projectes en estudi i tinc idees pensades per continuar promovent la guia com també la muntanya que ens envolta. S'anirà veient sobre la marxa...

Voldria recordar que aquests dies es puja el pessebre a Puigventós a càrrec de la UEC d'Olesa. I altres poblacions com Vacarisses on el seu centre excursionista també fan la mateixa tradició!

Us voldria desitjar unes bones festes nadalenques i un bon any nou 2013!


Gebrada a Puigventós (Gener 2012)





dimarts, 18 de desembre del 2012

Ruta de les 3 ermites. Itinerari 20 (versió ampliada)

El 16 de desembre de 2012 es va resseguir la ruta de les tres ermites però amb origen i destí al poble d'Olesa, fent una volta circular. Fou organitzat pels Xino-Xano.

Ressegueix l'itinerari 20 de la guia, però en aquest cas s'ha allargat per poder fer tot el recorregut amb origen i destí al poble. A més, la fem en el sentit invers.

Ruta

Rotonda Dia, Les Carpes - Urb. Oasis - Riera de Sant Jaume - Ermita de Sant Jaume - Aflorament geològic de les Ribes Blaves - Ermita de Sant Pere Sacama - Mas Vilar - Masia de Puigventós - Font del Mateu - Pla del Fideuer - Pla de les Carboneres - Ermita de Sant Salvador de les Espases - Font de Sant Salvador - trencall i agafar el Camí Castellarnau (vora la Puda) - les Torrades - Creu de Beca - Porxo de Santa Oliva.

Dades tècniques:

Sortida: 8:00
Arribada: 14:00
Distància aproximada: 17km
En marxa: 5 hores aproximades



Recorregut

dimarts, 4 de desembre del 2012

Lloreda del torrent del Raganer

Al juny vaig fer una expedició al torrent del Reganer, en el seu curs alt per visitar l'extens bosc de llorer que hi habita. Les temperatures de juny, no són les més adients per endinsar-se en aquest bosc, només és apte l'estada al cul del torrent al costat del curs intermitent d'aigua i sota la vegetació que protegeix dels rajos solars.

El torrent del Raganer neix als voltants de Sant Pere Sacama i Puigventós, i baixa pel sector sud-est del terme municipal. Aquest torrent conté vestigis de boscos de laurisilva, predominada pels llorers (laurus nobilis) on també s'hi poden observar altres espècies vegetals.


La lloreda segueix tota la part del torrent on hi ha el curs d'aigua, és a dir, la part més fonda de la vall i no deixa de persistir fins torrent avall. També es pot observar en altres torrents del municipi, però en menys intensitat. Aquest bosc es va salvar dels devastadors incendis del 1994.El fet de trobar una comunitat vegetal de llorers es deu al microclima que s'hi crea, tot protegit per les carenes laterals en direcció nord-sud i la muntanya de Puigventós que tanca pel nord. A més, s'hi pot sumar la humitat que aporta la Vacarissana en els mesos hivernals, una boira que inunda part de la vall del torrent.

La meva visita a aquest indret inhòspit va fer-se pel curs alt del rierol, a la part final de l'itinerari 4 de la guia, aproximant-me a la masia de Puigventós i per sota del camí de la ruta anunciada. A prop, hi ha un revolt idoni per estacionar el vehicle.

Lloreda comparada a escala humana. Es pot fer una idea del gruix dels troncs dels llorers.
A Olesa també hi ha altres relíquies vegetals com el atípic bosc de roures a la cara nord-oest de Puigventós o indicis d'oliveres mil·lenàries o que podrien catalogar-se com a monumentals als volts de les Planes. Però aquestes últimes estan en perill per la progressiva expansió urbanística que afecta la zona. Les oliveres se situen en una propietat privada, però si no s'hi aplica alguna protecció de caire natural i patrimonial aviat, la vintena d'oliveres històriques desapareixeran en els propers anys i perdrem una peça més del nostre llegat. Sent MOLT crític, a la zona on s'ubiquen les oliveres, ja hi ha projectes urbanístics pensats per alguns olesans!


Lloreda espessa. Va fer falta el flaix per la foscor que hi havia

En aquesta última fotografia ja es pot veure com és d'espès aquest bosc poc conegut a Olesa de Montserrat. Seria bo contactar amb la Generalitat de Catalunya i sol·licitar alguna mena de protecció oficial a aquest paratge i als altres esmentats.

diumenge, 11 de novembre del 2012

Presentació a Collbató

El 9 de novembre del 2012 es va presentar a Collbató la guia excursionista. Concretament al carrer Pau Bertran nº25.


L’Associació 4000 peus va organitzar la xerrada amb el suport de l’ajuntament de Collbató. L’assistència va ser molt grata amb una trentena d’assistents, entre ells el regidor de Cultura de Collbató, Oriol Castells, i el regidor d’Esports d’Olesa, Pere Oleart com a representant del consistori. També el biòleg Àngel M. Hernández que va fer un acte introductori i diversos membres de 4000 peus, entre altres assistents.


Acte introductori d'Àngel M. Hernández

A part d'una presentació en sí de la guia, explicant els apartats corresponents del llibre i explicar el riquíssim patrimoni olesà, també vaig trobar interessant explicar la formació geològica de Montserrat. Als collbatonints els hi va agradar molt saber la seva formació, i altres fenòmens naturals que s'hi manifesten com les esllavissades, com es formen les coves, etc. D'aquesta explicació de la muntanya van sorgir moltes preguntes curioses i molt interès.

Des de Sant Jordi ha sigut un èxit rotund, s’han venut unes 650 guies a Olesa, a pobles veïns i altres municipis catalans. Fins avui dia s’han fet quatre presentacions a diferents municipis, ara s’està acabant de preparar una xerrada per la setmana vinent a la UAB i s’estan negociant xerrades a Esparreguera i Ullastrell.

Els vincles entre Collbató i Olesa de Montserrat semblen unir-se cada cop més des de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials realitzada al Casinet de Collbató entre el setembre i octubre passat. La passada mostra arqueològica va donar impuls a poder fer aquesta presentació de la guia olesana i sembla ser que les coses no s'aturen, alguna cosa comença a moure's altre cop. Ja es veurà!



Collbató des del coll de les Espases (Olesa de M.)