Senderisme cultural amb 4000 Peus Collbató

El passat 17 de febrer es va organitzar una sortida cultural a la muntanya de Puigventós i a Sant Salvador de les Espases organitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i on van col·laborar membres de la secció de Senderisme Cultural de l'Associació 4000 Peus de Collbató.

La sortida va consistir en ensenyar el patrimoni del terme d'Olesa en un recorregut de 10 km: Sant Pere Sacama - Pla del Fideuer (per cara nord) - Sant Salvador de les Espases - Pla del Fideuer - Masia de Puigventós - Sant Pere Sacama.

Sortint de Sant Pere Sacama es va explicar la seva història i la crònica de les diverses actuacions arqueològiques, com també explicar l'existència d'una antiga masia. Posteriorment es va baixar al Mas Vilar.

Sant Pere Sacama

A la cara nord de Puigventós i al pla del Fideuer es va posar en relació la geologia de la zona a partir de les explicacions en una pissarra per obtenir una millor comprensió. Explicar la geologia oralment és molt difícil, però amb algunes eines com fer dibuixos ho simplifica una mica.

Al arribar a Sant Salvador de les Espases, estava ple de gom a gom. Vam aprofitar per dinar i posteriorment vam acabar d'explicar detalls del territori. Vam realitzar el camí de volta a les 15 hores i acabàrem a les 17 a Sant Pere Sacama finalitzant la sortida.

Resseguint l'itinerari 13 de la guia amb un cel grisos, però ben satisfets del magnífic paisatge! Al fons l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Montserrat.

Al pla del Fideuer (Vacarisses), al fons la serra de Collcardús coronat pel repetidor del turó d'en Ros a Viladecavalls.

Roques de l'Afrau des de l'ermita de Sant Salvador de les Espases

Bones festes i bon Nadal!!

Tanco l'any dient que la venda de guies frega el 700 exemplars des de que fou presentada durant la diada de Sant Jordi d'aquest 2012. D'avui en el futur qui sap què passarà, però hi ha projectes en estudi i tinc idees pensades per continuar promovent la guia com també la muntanya que ens envolta. S'anirà veient sobre la marxa...

Voldria recordar que aquests dies es puja el pessebre a Puigventós a càrrec de la UEC d'Olesa. I altres poblacions com Vacarisses on el seu centre excursionista també fan la mateixa tradició!

Us voldria desitjar unes bones festes nadalenques i un bon any nou 2013!

Gebrada a Puigventós (Gener 2012)

Ruta de les 3 ermites. Itinerari 20 (versió ampliada)

El 16 de desembre de 2012 es va resseguir la ruta de les tres ermites però amb origen i destí al poble d'Olesa, fent una volta circular. Fou organitzat pels Xino-Xano.

Ressegueix l'itinerari 20 de la guia, però en aquest cas s'ha allargat per poder fer tot el recorregut amb origen i destí al poble. A més, la fem en el sentit invers.

Ruta: 

Rotonda Dia, Les Carpes - Urb. Oasis - Riera de Sant Jaume - Ermita de Sant Jaume - Aflorament geològic de les Ribes Blaves - Ermita de Sant Pere Sacama - Mas Vilar - Masia de Puigventós - Font del Mateu - Pla del Fideuer - Pla de les Carboneres - Ermita de Sant Salvador de les Espases - Font de Sant Salvador - trencall i agafar el Camí Castellarnau (vora la Puda) - les Torrades - Creu de Beca - Porxo de Santa Oliva.

Dades tècniques:

Sortida: 8:00

Arribada: 14:00

Distància aproximada: 17km

En marxa: 5 hores aproximades

Visualitza-ho al google maps

Recorregut

Cova dels Lladres. Un racó sorprenent a la vall del Mimó

El diumenge 21 d'octubre vam dirigir-nos a la cova, situada al terme de Vacarisses. Un indret que pot passar totalment desaparcebut per la seva localització a la carena rocosa on s'emmplaça, com per la seva curiosa història que hi ha amagat tants anys.

La cova se situa a la vall del Mimó, a prop del terme municipal d'Olesa. Des del mas Mimó, accecible des d'un trencall indicat a la carretera B-121, entre Olesa de M. i Vacarisses, surt un corriol que s'enfila cap al pla del Fideuer, però a prop de la masia seguint aquesta via, podem ascendir fins la curiosa cova. L'últim tram per arribar a la cavitat hi manca camí, s'ha de pujar una pendent entre la vegetació (fotografia).

Ascendint entre la vegetació a la cova (meitat dreta de la imatge)

La cova, avui dia ja excavada, fou originàriament una cova sepulcral on als anys 70 del segle XX s'hi van fer troballes arqueològiques molt importants. Situada en un lloc bastant amagat, llunyà i segurament cobert de vegetació durant el neolític, era el lloc òptim per fer un enterrament.Enllaç

Aquesta sortida va ser promoguda per la darrera exposició de ceràmica feta al poble de Collbató a principis d'octubre. És la primera sortida relacionada amb l'acte, la pròxima és el diumenge vinent a la cova de les Pedres (Viladecavalls). Durant l'octubre i novembre del 2011 es va fer la primera exposició a Olesa de Montserrat.

Accedint a l'interior de la cova

A la cova s'hi entra per una escletxa, on en un nivell superior hi ha un petit túnel que entra a la cavitat i ens pot servir d'ajuda una escala. Després de passar pel túnel arribarem a dins, lloc on foren trobades les restes arqueològiques.

Un aspecte que trobo interessant a comentar és la formació geològica i geomorfològica d'aquesta cova.  La serra on s'ubica és una formació conglomeràtica amb intercalacions margoses d'un color rogenc i ataronjat. Milions d'anys enrere, durant la seva formació en l'Eocè (Cenozoic), aproximadament 55 milions d'anys, hi havia una important xarxa fluvial que va anar acumulant rocs i pedreque posteriorment es van cimentar de forma natural (diagènesi) i és el resultat que avui podem observar. Tanmateix, aquest material va ser sepultat per altres sediments en la seqüència dels milions anys, fins que una falla posterior va alterar i aixecar aquests materials eocens enterrats. També hem d'incloure que el paisatge s'ha modelat al llarg dels anys per l'erosió fluvial dels torrents, com també per l'acció eòlica. Anteriorment, en el moment de la falla, aquesta petita serra segurament estava a l'alçada del mas Mimó, però per erosió a anat retrocedint fins on la veiem avui. Efectes de la llarga erosió ho podem veure en el pendent per arribar a la cova, que està ple de pedres i roques com si haguessin lliscat de la serra i s'haguessin acumulat al vessant.

L'erosió continuarà la seva excavació ens els pròxims "pocs" milions d'anys i anirà enderrocant la paret fins a fer desaparèixer la serra i convertir la zona en una muntanya "més o menys" planera, tot ajudat per l'erosió dels torrents, com també per la riera de Sant Jaume.

Concretament la cova també s'ha format per erosió, però sent una erosió localitzada, ja que es va formar entre les margues rogenques que hi han intercalades entre el conglomerat, i que són més fàcils d'erosionar. La formació de la cavitat ho podem contar en milers d'anys.

Panoràmica

Presentació a Vacarisses

El passat 14 de setembre, a les 19h es va realitzar la presentació al poble de Vacarisses, concretament a la biblioteca, a l'edifici del Castell. En una sala que es va adequar per a l'ocasió.

La presentació va anar a càrrec de l'autor, però el regidor de Cultura de Vacarisses, la directora de la biblioteca municipal i el biòleg A.M. Hernández van fer la seva particular introducció a l'acte.

Durant el transcurs de la presentació es va explicar els lligams dels elements patrimonials dels dos pobles veïns d'Olesa i Vacarisses i es va descriure l'itinerari 6 de la guia que enllaça els dos municipis tot intentant resseguir el camí vell que unia els dos pobles anys enrerre.

Sala de la presentació

Els dos municipis es separen per la muntanya de Puigventós com a element principal, però hi ha altres indrets que es comparteixen com el pla del Fideuer, Sant Salvador de les Espases, Puig de l'Hospici i tot un conjunt d'elements distribuits per aquest territori proper a la muntanya de Montserrat.

Actualment, els dos municipis estan poc vinculats, Olesa mira cap al sud on hi ha l'àrea metropolitana i els pobles del curs baix del Llobregat, en canvi, Vacarisses tendeix a mirar cap al conjunt de Manresa i Terrassa per les conexions per carretera de la C-58 i l'autopista C-16. No obstant, les dues localitats es separen per pocs quilòmetres a través d'una carretera de corbes.

Per concloure la xerrada es va passar un vídeo per obtenir una concepció més visual del territori que acull la guia, com també acabar de donar els agraïments i per finalitzar el torn de preguntes.

L'acte a finalitzat a 1/4 de nou. La crítica va ser positiva.

Finalitzant l'acte


Enllaç: https://twitter.com/JoanSolerGi7/status/246701377659731969 

 * * * * *

El dia 15 de setembre, a les 19h es va presentar la nova programació d'activitats pel 2012-2013 del CEV (Centre Excursionista de Vacarisses), com a invitació d'una de les responsables de l'entitat vaig assistir amb una breu i senzilla presentació.

La vintena de persones que van acudir a la presentació del CEV van mostrar molt d'interès en aquesta guia. Aquesta entitat realitza moltes sortides al terme d'Olesa, sobretot a finals d'any a la muntanya de Puigventós i també a la creu de Saba.

Enllaç: http://www.cevacarisses.cat/

Aplec del mil·lenari a Sant Salvador de les Espases

Cim de Sant Salvador

 El matí del 2 de setembre s'ha ascendit a l'ermita de Sant Salvador de les Espases seguint el tradicional aplec que es realitza cada any, però amb la peculiaritat que es commemora el mil·lenari de la vila d'Olesa. L'ermita de Sant Salvador ja va celebrar als anys 80' del segle passat el seu propi mil·lenari, ja que apareix documentada al 985 i on segurament ja constava anteriorment.

A la cara sud-est del cim del turó de Sant Salvador, hi ha les restes de l'antic castell de les Espases que es va erigir per defensar el territori dels comtats catalans en front dels musulmans, ja que el riu Llobregat feia de frontera, coneguda com la Marca del Llobregat.

Aquest diumenge, molts vilatants han fet cap a l'ermita des de diversos indrets del territori proper: des de la Puda de Montserrat, des d'Olesa, des de la carretera C-58 al seu pas per Vacarisses i d'altres indrets.

El turó escarpat on s'allotja l'ermita i les dependències estaven plenes de gom a gom. Entre la multitud s'ha realitzat una missa a la capella amb la invitació del Bisbe de Sant Feliu de Llobregat Mons. Agustí Cortés. El bisbe ha pogut signar als peregrins uns goigs redactats i dissenyats per l'ocasió, ideat per alguns socis.

Esmorzar

Els excursionistes també podien esmorzar a l'edifici de bon matí i amb el foc a terra, beure café de "l'ermita" i comprar diversos objectes i records. També s'han vengut casi en la totalitat d'exemplars de guies excursionistes d'Olesa que hi havien en dipòsit.

Missa

A les 12 del migdia tots els actes havien finalitzat i els excursionistes començaven a fer camí cap a les respectives cases. Tot i així, encara hi havia algú que es dirigia cap a l'ermita. Protecció civil i membres de l'ADF han vetllat per la seguretat durant l'aplec des de diversos punts de l'itinerari habitual.

Vacarisses. Balcó de Montserrat

Aquí es mostra la ressenya feta pel Sr. Àngel M. Hernández i Cardona en aquesta revista vacarissenca (Vacarisses. Balcó de Montserrat) en la revista nº 527 del mes de juliol. Només cal dir moltes gràcies!

Molt content pel ressò que ha generat aquesta guia inèdita i com la publicació es va expendint pel territori català en mans de diversos col·laboradors, organismes i entitats que els hi agraeixo profundament el seu interès i ajuda.

Cal seguir fent petites investigacions, que acabaran sent molt grans. Molts estudis i llibres s'han redactat al petit nivell d'Olesa, però ni de bon tros, està tot explorat. Sempre queda quelcom per estudiar, tan a nivell històric, natural o cultural, entre altres.

La vacarissana a Puigventós

La "vacarissana" és una boira de radiació, anomenada d'aquesta manera per la població de la zona. És una boira molt comuna, que es forma pel descens de la temperatura de l'aire en el seu contacte amb el terra fred, aquest afer condesa o "humiteja" l'aire proper al sòl. Són pròpies de nits clares, amb un temps estable i que hi hagi inversió tèrmica en superfície. Tot i que la seva formació requereix estabilitat atmosfèrica, és necessària la presència d'un vent dèbil. Normalment, durant les hores diürnes, al escalfar-se la superfície amb la radiació solar, la boira s'evapora i desapareix. A vegades, en ocasions, quan el terra està molt fred i hi ha una forta inversió tèrmica la boira pot persistir més hores, fins la tarda o un parell de dies, en el nostre cas.
 
A Olesa de Montserrat aquesta boira es pot divisar si mirem a la muntanya de Puigventós després d'una nit freda i amb unes condicions meteorològiques d'anticicló, de bon temps. Tot i així, l'època de la seva aparició són els mesos hivernals. Els vents empenyen aquesta boira i l'escampen i la mouen per tot l'entorn de Vacarisses (d'on prové el nom), formant un espectacular mar de boira en moviment.

En el primer vídeo és veu un reportatge en format Time-lapse, fet des del Monestir de Montserrat el gener del 2011. Va ser fet per alguns monjos de l'abadia.

Si us hi fixeu, es veu com el Sol va desfent la boira a mida que va passant el matí. Per entendre el sistema de creació i desenvolupament d'una boira d'aquestes característiques hem d'aplicar la lògica a partir d'alguna idea senzilla, com per exemple a la cuina quan es bull aigua, el baf d'aire que deixem anar quan fa fred i altres coses, com els canvis d'estat que experimenta la matèria.

Des d'Olesa, s'ha vist aquesta boira a Puigventós en 5 dates entre el 1 i 20 de gener del 2012. El 9, el 12, el 14, el 18 i el 20 de gener. El 14 de gener va ser una boira gebradora, com també vam poder veure la presència del gebre en altres entorns del país.

El segon vídeo que podeu veure és de filmació pròpia, rodat el 14 de gener des del cim del turó de la Gronya, 520m. La filmació està una mica accelerada.

En aquest vídeo es pot veure la muntanya de Puigventós, que fa una funció de retenció o de "paret", ja que amb el seu relleu tan elevat respecte a l'entorn, conté la massa boirosa que hi ha a la zona de Vacarisses i només apareix pel damunt d'aquesta muntanya la boira que "vessa", fet que crea un fenomen molt peculiar vist des d'Olesa. Tot i així, la vacarissana normalment mai baixa fins a la vila, ni tan sols passa més enllà de la pròpia masia de Puigventós. A la part inferior i a l'esquerra podem veure la masia del qual estem parlant.