Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Sortida a la serra de Collcardús

Turó d'en Ros

(27 Juliol 2011)

Aquest diumenge 28 hem anat a les cavitats anomenades la cova de les tres boques i la cova de les Pedres que es localitzen en aquesta serra al terme de Viladecavalls, i que van formar part de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials, realitzada a Collbató. Enllaç

Aquesta serra és coronada pel turó d'en Ros, on també s'ubica un gran emissor que deu abastir Vacarisses i altres poblacions del Valles Occidental o el sud del Bages. Tanmateix, deu repetir el senyal de la torre de Collserola situada a 23 km de distància.

Per accedir a les coves podem fer-ho des de can Boixeres o Sant Lluís (Viladecavalls). On passada aquesta finca, una pista forestal ens aproperà a la regió de les cavitats situades a la vora i per sota de l'emissor. A la serra també hi ha una altra cavitat anomenada Forat del Vent, però no vam acostar-nos-hi.

Aquest cap de setmana van acostar-s'hi persones de Collbató, d'Olesa, de l'Associació 4000 Peus i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). El fred matiner va ser una mica empipador, però vam gaudir d'una bona visibilitat pel vent. Vam veure el mar al delta del Llobregat com també el mar de la part del Maresme; altres regions com Terrassa, el Valles Occidental, el Massís del Garraf, tot el Baix Llobregat i el Penedès llunyà i el sud de l'Anoia. Com que èrem al vessant sud, no vam poder mirar cap al nord, però a part de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, de ben segur que haguessim pogut allargar la vista i veure el Solsonès, el Berguedà i els Pirineus. En general, un puig a mig camí entre el mar i els Pirineus que regala unes vistes i uns paisatges excepcionals.

Can Boixeres i Terrassa al fons. Direcció est (28 Oct 2012)

La formació geològica i geomorfològica de les cavitats sorgeix primerament per trobar-se en una zona de roques calcàries que les infiltracions d'aigua han anat excavant. Unes roques calcàries formades en el fons d'un mar durant el Triàsic (Mesozoic), fa cosa de 250-200 milions d'anys. Just quan començaven a aparèixer els primers dinosaures.

Des del meu punt de vista, l'aparició de les dues cavitats visitades tenen un origen geomorfològic comú, ja que la cova de les Pedres, emplaçada a un nivell superior va començar a acumular aigua i s'anava erosionant, l'aigua s'infiltrava pel subsòl de la cova fins que va obrir un orifici de 20-30 cm a l'interior i on va començar a escòrrer's l'aigua. Aquesta aigua s'escorria de l'interior de la cova cap a l'exterior i queia en un nivell inferior, en un altre conjunt de roques, que en els milers d'anys passats van originar la cova de les tres boques, format per tres forats com diu el nom, tres forats que per erosió van obrir-se i eixamplar-se mentre drenaven les aigues. Però repeteixo que aquesta hipòtesi sorgeix d'un geògraf en formació i interessat en aquestes temàtiques geològiques.

Relacionat amb el darrer paràgraf, aquesta serra podria entendre's com una part de la muntanya de Puigventós, però tallada per la riera de Sant Jaume. No obstant, tot i trobar-se els mateixos materials geològics, entre aquesta serra i Puigventós hi ha canvis de cabussament i direcció dels materials provocat per moviments tectònics.


Entrant a la cova de les Pedres (28 Oct 2012)
Entrada de la cova de les Pedres (27 Juliol 2011)


dissabte, 27 d’octubre de 2012

Cova dels Lladres. Un racó sorprenent a la vall del Mimó

El diumenge 21 d'octubre vam dirigir-nos a la cova, situada al terme de Vacarisses. Un indret que pot passar totalment desaparcebut per la seva localització a la carena rocosa on s'emmplaça, com per la seva curiosa història que hi ha amagat tants anys.

La cova se situa a la vall del Mimó, a prop del terme municipal d'Olesa. Des del mas Mimó, accecible des d'un trencall indicat a la carretera B-121, entre Olesa de M. i Vacarisses, surt un corriol que s'enfila cap al pla del Fideuer, però a prop de la masia seguint aquesta via, podem ascendir fins la curiosa cova. L'últim tram per arribar a la cavitat hi manca camí, s'ha de pujar una pendent entre la vegetació (fotografia).

Ascendint entre la vegetació a la cova (meitat dreta de la imatge)
La cova, avui dia ja excavada, fou originàriament una cova sepulcral on als anys 70 del segle XX s'hi van fer troballes arqueològiques molt importants. Situada en un lloc bastant amagat, llunyà i segurament cobert de vegetació durant el neolític, era el lloc òptim per fer un enterrament.Enllaç

Aquesta sortida va ser promoguda per la darrera exposició de ceràmica feta al poble de Collbató a principis d'octubre. És la primera sortida relacionada amb l'acte, la pròxima és el diumenge vinent a la cova de les Pedres (Viladecavalls). Durant l'octubre i novembre del 2011 es va fer la primera exposició a Olesa de Montserrat.


Accedint a l'interior de la cova

A la cova s'hi entra per una escletxa, on en un nivell superior hi ha un petit túnel que entra a la cavitat i ens pot servir d'ajuda una escala. Després de passar pel túnel arribarem a dins, lloc on foren trobades les restes arqueològiques.

Un aspecte que trobo interessant a comentar és la formació geològica i geomorfològica d'aquesta cova.  La serra on s'ubica és una formació conglomeràtica amb intercalacions margoses d'un color rogenc i ataronjat. Milions d'anys enrere, durant la seva formació en l'Eocè (Cenozoic), aproximadament 55 milions d'anys, hi havia una important xarxa fluvial que va anar acumulant rocs i pedreque posteriorment es van cimentar de forma natural (diagènesi) i és el resultat que avui podem observar. Tanmateix, aquest material va ser sepultat per altres sediments en la seqüència dels milions anys, fins que una falla posterior va alterar i aixecar aquests materials eocens enterrats. També hem d'incloure que el paisatge s'ha modelat al llarg dels anys per l'erosió fluvial dels torrents, com també per l'acció eòlica. Anteriorment, en el moment de la falla, aquesta petita serra segurament estava a l'alçada del mas Mimó, però per erosió a anat retrocedint fins on la veiem avui. Efectes de la llarga erosió ho podem veure en el pendent per arribar a la cova, que està ple de pedres i roques com si haguessin lliscat de la serra i s'haguessin acumulat al vessant.

L'erosió continuarà la seva excavació ens els pròxims "pocs" milions d'anys i anirà enderrocant la paret fins a fer desaparèixer la serra i convertir la zona en una muntanya "més o menys" planera, tot ajudat per l'erosió dels torrents, com també per la riera de Sant Jaume.

Concretament la cova també s'ha format per erosió, però sent una erosió localitzada, ja que es va formar entre les margues rogenques que hi han intercalades entre el conglomerat, i que són més fàcils d'erosionar. La formació de la cavitat ho podem contar en milers d'anys.

Panoràmica

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Nou itinerari: Creu de Beca - La Puda de Montserrat

Itinerari nou. Elaboració pròpia.
 Terme municipal d'Olesa de M.
 Itinerari nou

Nou recorregut entre la creu de Beca i la Puda de Montserrat. Fou obert el divendres 12 d'octubre, més aviat, fou restaurat, ja que anys enrere ja era utilitzat. La iniciativa de reobrir el viarany ha sigut per evitar el perillós recorregut a peu per la C-55.

De les 8 del matí fins les 13h per arreglar i condicionar el recorregut d'aproximadament 4 km entre l'inici i el final amb "l'equip" dels Xino-Xano. L'últim tram de 200 metres arribant al camí de la Puda a Sant Salvador, el recorregut està desviat respecte anys enrere, el motiu és principalment per seguretat ja que l'antic vorejava un penjat considerablement alt i relliscós sobre l'antiga carretera de la Puda i el riu Llobregat.

Poc després del trenc d'alba a mig itinerari. El paisatge que es llevava parlava per si sol

Twitter

Des de la creu de Beca, s'ha de seguir el recorregut direcció al coll de les Espases a prop del pla del Fideuer, però al cap d'un quart d'hora, al trobar una edificació verda de la C. Minera s'ha de trencar un camí que baixa per l'esquerra. No deixant el camí marcat amb vetes blanques arribarem amb 20-30 minuts a la Puda. Concretament a prop de l'inici de l'itinerari 1 de la guia.

Començant l'itinerari des de la Puda, hem de seguir 100 metres el camí d'ascens a Sant Salvador (it. 1) i després del túnel del FGC i uns esglaons, trencar a l'esquerra en un viarany en pujada, també senyalitzat amb vetes blanques.

Tram del nou itinerari a prop de la Puda de Montserrat. En primer terme les Agulles del Petintó inferiors amb l'ermita de Sant Salvador dalt del turó inexpugnable.





dijous, 11 d’octubre de 2012

Xerrada d'escriptors locals al Correllengua 2012

El passat dimecres 10 d'octubre es va fer una xerrada d'escriptors olesans a la casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, promogut pel Correllengua i la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua). Presentat per Pere Salvador i amb ponència de M. A. Arrufat, Montse Cases i Joan Soler es va parlar sobre la llengua catalana juntament i relacionant les respectives obres.

Obres de temàtica completament diferent, des del punt de vista literari: poesia, novel·la i un estudi geogràfic respectivament. Amb les nostres opera prima vam questionar-nos un seguit de preguntes: com ens vam motivar? facilitats o dificultats? com començar a redactar? etc.

La idea de buscar autors locals des del Correllengua és una bona iniciativa, ja que en el cas d'Olesa, se'n disposa. Però aquest col·loqui és una de la desena d'activitats que s'ha promogut per aquesta setmana al poble i que està dedicada a la llengua catalana.


Acte a l'auditori