Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geologia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de novembre del 2014

Una ruta pel Congost del Cairat amb "La Xarxa Ràdio"!


Aquí podreu escoltar el programa "Paratges i personatges" que van fer amb mi pel Congost del Cairat passant pel balneari de la Puda i la resclosa del Cairat. Un paisatge excepcional i atípic, per descobrir sobre les botes!



(feu "click")

Posant els peus en remull a la resclosa del Cairat!



Entorns de la Puda de Montserrat!



L'autèntic congost del Cairat!



El monestir de Montserrat des de Sant Salvador de les Espases!

dilluns, 1 de setembre del 2014

Esvoranc de grans dimensions al camí que dóna la volta a Can Llimona

A les proximitats del Collet de Sant Joan, a la vora de la urbanització de la Balconada d'Olesa de Montserrat, el camí que dóna la volta a la masia de Can Llimona -vulgarment i mal dit la Ruta del Colesterol-, s'ha produït un gran esvoranc a causa de les fortes pluges dels darrers dies. La causa d'aquest forat és el moviment de terres que es va produir en una cota superior amb fins urbanístics -com diuen alguns: de manera il·legal- i del qual el moviment de terres i la seva compactació es van fer de manera irregular. L'ajuntament actual, entenc, que ja està al corrent per solucionar-ho, tot i que no és culpa seva.

Si no ho veieu clar, us invito a fer-hi un passeig perquè en traieu les vostres pròpies conclusions. Després en parlem!






dimecres, 26 de febrer del 2014

El Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines visita Sant Salvador de les Espases i el Congost del Cairat

El passat 13 de febrer, vuit membres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) van venir als peus de Montserrat amb l'interès de conèixer els termes municipals d'Olesa de Montserrat, d'Esparreguera i de Vacarisses.

El punt de trobada fou a les 9h al trencall del punt km. 7 la C-55 on ho trobem senyalitzat amb el nom "La Puda". En aquest mateix indret va començar la sortida guiada amb una primera parada a l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Un castell i una ermita construïts dalt d'un turó. Un lloc envoltat per profundes valls que feien de l'antic castell una fortificació inexpugnable.

Sent dijous vam poder trobar l'ermita i les estances interiors obertes, així que vam aprofitar per esmorzar i beure cafè, l'anomenat "cafè d'ermita". Tot i ser dia laboral, el dijous és un dia força transitat, hi havia gent de Terrassa i de Sabadell.

Més tard, vam dirigir-nos cap al Pla del Fideuer, però al cap de poc de sortir de Sant Salvador vam agafar un trencall en direcció nord que anava a la masia de Can Tobella. Vam baixar pel camí direcció al mas i al Congost del Cairat.

Quinze minuts després, vam trobar el camí que baixa del Pla de les Bruixes i ressegueix el Torrent de Can Tobella. El vam prendre però direcció al mas, és a dir, en direcció sud. A mig camí vam fer parada a una balma de travertí localitzada a la zona. Un paratge realment atípic.

Posteriorment, vam desplaçar-nos fins la barraca dels Bous, una construcció de pedra seca de grans dimensions i de cúpula ubicada a les zones altes del Congost del Cairat. Hi trobem una data inscrita "1889" amb una creu a l'interior de l'habitacle. Segons alguns relats recollits es deia que s'hi tancaven bous, d'altres que no. La part més important a explicar és que aquesta barraca tan complexa des del punt de vista constructiu, no l'acostuma a fer un pagès corrent. En aquest cas van baixar mestres barracaires, és a dir, gent d'ofici a fer-la. Segons l'Andreu Tobella, familiar directe del mas, la barraca fou construida per gent d'Alinyà (Alt Urgell).

Seguidament vam anar a treure el cap a la presa del Cairat, una presa construïda durant la Revolució Industrial per donar electricitat com també per canalitzar aigua fins la no llunyana Colònia Sedó, una coneguda fàbrica tèxtil a Catalunya.

Per acabar la jornada de camp, vam passar per costat del balneari abandonat de la Puda de Montserrat. Segons s'explica, al segle XVIII es va trobar una surgència d'aigua sulfurosa a la zona amb qualitats terapèutiques i s'hi van construir unes primeres edificacions. Al segle XIX i inicis del XX va ser l'època de màxima esplendor en què hi feien cap personatges importants com Jacint Verdaguer o els Reis d'Espanya del moment. A la meitat del segle XX es va produir la decadència general dels balnearis en què va obligar a tancar aquestes instal·lacions. En aquest moment, l'any 1958 el balneari només oferia en el servei de restaurant, sobretot durant les representacions de la Passió d'Olesa. No obstant això, durant el mes de setembre de 1971 es van produir uns forts aiguats a la regió en què el riu Llobregat va augmentar desmesuradament de cabal fent grans estralls a la zona. Va ofegar per sempre més el balneari i va negar altres zones com la Palanca del Sedó o el Mas de les Illes.

A les 15 hores finalitzava l'excursió guiada per l'entorn sud de Montserrat.

Les Espases de Sant Salvador

Parlant sobre el paisatge regional abans d'enfilar-nos cap a l'ermita

Últimes passes per arribar a l'ermita

Un autèntic balcó de la muntanya màgica!

Vistes des del turó inexpugnable de Sant Salvador. Es pot veure Can Castells i l'antiga fàbrica tèxtil de laColònia Sedó
La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

Aquí abans hi havia una tija! Visible a la balma travertínica

Damunt la presa del Cairat i el riu Llobregat. Al fons, Montserrat amb part del Monestir

Vistes inèdites del congost del Cairat
El Llobregat a l'alçada del balneari de la Puda. Es poden veure les fàbriques del Dalmases i la C-55 a la dreta


dimarts, 19 de febrer del 2013

Senderisme cultural amb 4000 Peus Collbató

El passat 17 de febrer es va organitzar una sortida cultural a la muntanya de Puigventós i a Sant Salvador de les Espases organitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i on van col·laborar membres de la secció de Senderisme Cultural de l'Associació 4000 Peus de Collbató.

La sortida va consistir en ensenyar el patrimoni del terme d'Olesa en un recorregut de 10 km: Sant Pere Sacama - Pla del Fideuer (per cara nord) - Sant Salvador de les Espases - Pla del Fideuer - Masia de Puigventós - Sant Pere Sacama.

Sortint de Sant Pere Sacama es va explicar la seva història i la crònica de les diverses actuacions arqueològiques, com també explicar l'existència d'una antiga masia. Posteriorment es va baixar al Mas Vilar.

Sant Pere Sacama

A la cara nord de Puigventós i al pla del Fideuer es va posar en relació la geologia de la zona a partir de les explicacions en una pissarra per obtenir una millor comprensió. Explicar la geologia oralment és molt difícil, però amb algunes eines com fer dibuixos ho simplifica una mica.

Al arribar a Sant Salvador de les Espases, estava ple de gom a gom. Vam aprofitar per dinar i posteriorment vam acabar d'explicar detalls del territori. Vam realitzar el camí de volta a les 15 hores i acabàrem a les 17 a Sant Pere Sacama finalitzant la sortida.


Resseguint l'itinerari 13 de la guia amb un cel grisos, però ben satisfets del magnífic paisatge! Al fons l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Montserrat.
Al pla del Fideuer (Vacarisses), al fons la serra de Collcardús coronat pel repetidor del turó d'en Ros a Viladecavalls.

Roques de l'Afrau des de l'ermita de Sant Salvador de les Espases


diumenge, 11 de novembre del 2012

Presentació a Collbató

El 9 de novembre del 2012 es va presentar a Collbató la guia excursionista. Concretament al carrer Pau Bertran nº25.


L’Associació 4000 peus va organitzar la xerrada amb el suport de l’ajuntament de Collbató. L’assistència va ser molt grata amb una trentena d’assistents, entre ells el regidor de Cultura de Collbató, Oriol Castells, i el regidor d’Esports d’Olesa, Pere Oleart com a representant del consistori. També el biòleg Àngel M. Hernández que va fer un acte introductori i diversos membres de 4000 peus, entre altres assistents.


Acte introductori d'Àngel M. Hernández

A part d'una presentació en sí de la guia, explicant els apartats corresponents del llibre i explicar el riquíssim patrimoni olesà, també vaig trobar interessant explicar la formació geològica de Montserrat. Als collbatonints els hi va agradar molt saber la seva formació, i altres fenòmens naturals que s'hi manifesten com les esllavissades, com es formen les coves, etc. D'aquesta explicació de la muntanya van sorgir moltes preguntes curioses i molt interès.

Des de Sant Jordi ha sigut un èxit rotund, s’han venut unes 650 guies a Olesa, a pobles veïns i altres municipis catalans. Fins avui dia s’han fet quatre presentacions a diferents municipis, ara s’està acabant de preparar una xerrada per la setmana vinent a la UAB i s’estan negociant xerrades a Esparreguera i Ullastrell.

Els vincles entre Collbató i Olesa de Montserrat semblen unir-se cada cop més des de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials realitzada al Casinet de Collbató entre el setembre i octubre passat. La passada mostra arqueològica va donar impuls a poder fer aquesta presentació de la guia olesana i sembla ser que les coses no s'aturen, alguna cosa comença a moure's altre cop. Ja es veurà!



Collbató des del coll de les Espases (Olesa de M.)



dimarts, 30 d’octubre del 2012

Sortida a la serra de Collcardús

Turó d'en Ros

(27 Juliol 2011)

Aquest diumenge 28 hem anat a les cavitats anomenades la cova de les tres boques i la cova de les Pedres que es localitzen en aquesta serra al terme de Viladecavalls, i que van formar part de la passada exposició de ceràmica i d'altres materials, realitzada a Collbató. Enllaç

Aquesta serra és coronada pel turó d'en Ros, on també s'ubica un gran emissor que deu abastir Vacarisses i altres poblacions del Valles Occidental o el sud del Bages. Tanmateix, deu repetir el senyal de la torre de Collserola situada a 23 km de distància.

Per accedir a les coves podem fer-ho des de can Boixeres o Sant Lluís (Viladecavalls). On passada aquesta finca, una pista forestal ens aproperà a la regió de les cavitats situades a la vora i per sota de l'emissor. A la serra també hi ha una altra cavitat anomenada Forat del Vent, però no vam acostar-nos-hi.

Aquest cap de setmana van acostar-s'hi persones de Collbató, d'Olesa, de l'Associació 4000 Peus i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). El fred matiner va ser una mica empipador, però vam gaudir d'una bona visibilitat pel vent. Vam veure el mar al delta del Llobregat com també el mar de la part del Maresme; altres regions com Terrassa, el Valles Occidental, el Massís del Garraf, tot el Baix Llobregat i el Penedès llunyà i el sud de l'Anoia. Com que èrem al vessant sud, no vam poder mirar cap al nord, però a part de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, de ben segur que haguessim pogut allargar la vista i veure el Solsonès, el Berguedà i els Pirineus. En general, un puig a mig camí entre el mar i els Pirineus que regala unes vistes i uns paisatges excepcionals.

Can Boixeres i Terrassa al fons. Direcció est (28 Oct 2012)

La formació geològica i geomorfològica de les cavitats sorgeix primerament per trobar-se en una zona de roques calcàries que les infiltracions d'aigua han anat excavant. Unes roques calcàries formades en el fons d'un mar durant el Triàsic (Mesozoic), fa cosa de 250-200 milions d'anys. Just quan començaven a aparèixer els primers dinosaures.

Des del meu punt de vista, l'aparició de les dues cavitats visitades tenen un origen geomorfològic comú, ja que la cova de les Pedres, emplaçada a un nivell superior va començar a acumular aigua i s'anava erosionant, l'aigua s'infiltrava pel subsòl de la cova fins que va obrir un orifici de 20-30 cm a l'interior i on va començar a escòrrer's l'aigua. Aquesta aigua s'escorria de l'interior de la cova cap a l'exterior i queia en un nivell inferior, en un altre conjunt de roques, que en els milers d'anys passats van originar la cova de les tres boques, format per tres forats com diu el nom, tres forats que per erosió van obrir-se i eixamplar-se mentre drenaven les aigues. Però repeteixo que aquesta hipòtesi sorgeix d'un geògraf en formació i interessat en aquestes temàtiques geològiques.

Relacionat amb el darrer paràgraf, aquesta serra podria entendre's com una part de la muntanya de Puigventós, però tallada per la riera de Sant Jaume. No obstant, tot i trobar-se els mateixos materials geològics, entre aquesta serra i Puigventós hi ha canvis de cabussament i direcció dels materials provocat per moviments tectònics.


Entrant a la cova de les Pedres (28 Oct 2012)
Entrada de la cova de les Pedres (27 Juliol 2011)


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Cova dels Lladres. Un racó sorprenent a la vall del Mimó

El diumenge 21 d'octubre vam dirigir-nos a la cova, situada al terme de Vacarisses. Un indret que pot passar totalment desaparcebut per la seva localització a la carena rocosa on s'emmplaça, com per la seva curiosa història que hi ha amagat tants anys.

La cova se situa a la vall del Mimó, a prop del terme municipal d'Olesa. Des del mas Mimó, accecible des d'un trencall indicat a la carretera B-121, entre Olesa de M. i Vacarisses, surt un corriol que s'enfila cap al pla del Fideuer, però a prop de la masia seguint aquesta via, podem ascendir fins la curiosa cova. L'últim tram per arribar a la cavitat hi manca camí, s'ha de pujar una pendent entre la vegetació (fotografia).

Ascendint entre la vegetació a la cova (meitat dreta de la imatge)
La cova, avui dia ja excavada, fou originàriament una cova sepulcral on als anys 70 del segle XX s'hi van fer troballes arqueològiques molt importants. Situada en un lloc bastant amagat, llunyà i segurament cobert de vegetació durant el neolític, era el lloc òptim per fer un enterrament.Enllaç

Aquesta sortida va ser promoguda per la darrera exposició de ceràmica feta al poble de Collbató a principis d'octubre. És la primera sortida relacionada amb l'acte, la pròxima és el diumenge vinent a la cova de les Pedres (Viladecavalls). Durant l'octubre i novembre del 2011 es va fer la primera exposició a Olesa de Montserrat.


Accedint a l'interior de la cova

A la cova s'hi entra per una escletxa, on en un nivell superior hi ha un petit túnel que entra a la cavitat i ens pot servir d'ajuda una escala. Després de passar pel túnel arribarem a dins, lloc on foren trobades les restes arqueològiques.

Un aspecte que trobo interessant a comentar és la formació geològica i geomorfològica d'aquesta cova.  La serra on s'ubica és una formació conglomeràtica amb intercalacions margoses d'un color rogenc i ataronjat. Milions d'anys enrere, durant la seva formació en l'Eocè (Cenozoic), aproximadament 55 milions d'anys, hi havia una important xarxa fluvial que va anar acumulant rocs i pedreque posteriorment es van cimentar de forma natural (diagènesi) i és el resultat que avui podem observar. Tanmateix, aquest material va ser sepultat per altres sediments en la seqüència dels milions anys, fins que una falla posterior va alterar i aixecar aquests materials eocens enterrats. També hem d'incloure que el paisatge s'ha modelat al llarg dels anys per l'erosió fluvial dels torrents, com també per l'acció eòlica. Anteriorment, en el moment de la falla, aquesta petita serra segurament estava a l'alçada del mas Mimó, però per erosió a anat retrocedint fins on la veiem avui. Efectes de la llarga erosió ho podem veure en el pendent per arribar a la cova, que està ple de pedres i roques com si haguessin lliscat de la serra i s'haguessin acumulat al vessant.

L'erosió continuarà la seva excavació ens els pròxims "pocs" milions d'anys i anirà enderrocant la paret fins a fer desaparèixer la serra i convertir la zona en una muntanya "més o menys" planera, tot ajudat per l'erosió dels torrents, com també per la riera de Sant Jaume.

Concretament la cova també s'ha format per erosió, però sent una erosió localitzada, ja que es va formar entre les margues rogenques que hi han intercalades entre el conglomerat, i que són més fàcils d'erosionar. La formació de la cavitat ho podem contar en milers d'anys.

Panoràmica

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Nou itinerari: Creu de Beca - La Puda de Montserrat

Itinerari nou. Elaboració pròpia.
 Terme municipal d'Olesa de M.
 Itinerari nou

Nou recorregut entre la creu de Beca i la Puda de Montserrat. Fou obert el divendres 12 d'octubre, més aviat, fou restaurat, ja que anys enrere ja era utilitzat. La iniciativa de reobrir el viarany ha sigut per evitar el perillós recorregut a peu per la C-55.

De les 8 del matí fins les 13h per arreglar i condicionar el recorregut d'aproximadament 4 km entre l'inici i el final amb "l'equip" dels Xino-Xano. L'últim tram de 200 metres arribant al camí de la Puda a Sant Salvador, el recorregut està desviat respecte anys enrere, el motiu és principalment per seguretat ja que l'antic vorejava un penjat considerablement alt i relliscós sobre l'antiga carretera de la Puda i el riu Llobregat.

Poc després del trenc d'alba a mig itinerari. El paisatge que es llevava parlava per si sol

Twitter

Des de la creu de Beca, s'ha de seguir el recorregut direcció al coll de les Espases a prop del pla del Fideuer, però al cap d'un quart d'hora, al trobar una edificació verda de la C. Minera s'ha de trencar un camí que baixa per l'esquerra. No deixant el camí marcat amb vetes blanques arribarem amb 20-30 minuts a la Puda. Concretament a prop de l'inici de l'itinerari 1 de la guia.

Començant l'itinerari des de la Puda, hem de seguir 100 metres el camí d'ascens a Sant Salvador (it. 1) i després del túnel del FGC i uns esglaons, trencar a l'esquerra en un viarany en pujada, també senyalitzat amb vetes blanques.

Tram del nou itinerari a prop de la Puda de Montserrat. En primer terme les Agulles del Petintó inferiors amb l'ermita de Sant Salvador dalt del turó inexpugnable.





dimecres, 29 de febrer del 2012

Quadern de la pedra seca

El passat 19 de febrer es va presentar a la plana de la barraca dels Bous, a sobre del balneari de la Puda de Montserrat, el quadern monogràfic anomenat: El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Els autors d'aquest estudi foren: Jaume Morera, Joan Soler i Natàlia Valldeperas.

La barraca amagada
de pedra seca
En l'inici de la presentació es va visitar una petita barraca de pedra seca amb una construcció de roques calcàries (imatge) on es van donar els agraïments i on es va poder explorar el peculiar interior d'aquesta barraca de pedra seca.

Posteriorment, vam dirigir-nos al camp de codonyers per ensenyar els moviments que havien experimentat uns marges calcaris de pedra seca, enderrocats a causa d'una mala contenció de forçes, acumulacions i filtratges d'aigua, que van convertir en inestable l'estructura fins que va cedir.

Després vam apropar-nos a la gran barraca dels Bous, sent un dels elements més importants de la presentació. La barraca dels Bous remarca clarament que no fou construida per pagesos locals, si no que requeria una tècnica superior, típica d'artesans d'aquest ofici que es movien pel territori oferint aquest servei.

La barraca dels Bous és única en l'entorn que l'envolta. A més, les seves terrasses i marges circumdants també s'hi reflecteixen uns nivells més elevats de coneixement en la seva constitució. Són murs bastant grans i elevats que sostenen grans terrasses pel conreu.



Camp de codonyers. Dirigint-nos a la barraca dels Bous



Per finalitzar l'explicació vam ascendir a través d'un camí pedregós a una petita esplanada a les proximitats del Coll del Cassot, just a sota d'una torre l'alta tensió elèctrica. Allà es va explicar la formació i les característiques de l'element bàsic per construir en sec, les roques, que es fonamenta essencialment de la geologia.

En aquesta carena es poden contemplar esplèndides vistes d'Olesa, el Pla del Fideuer, el torrent de l'Afrau i en primer terme Sant Salvador de les Espases.

Per finalitzar la trobada vam concloure el matí amb una sorpresa, un gran pastís.


Portada del quadern