Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatge. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de novembre del 2014

Una ruta pel Congost del Cairat amb "La Xarxa Ràdio"!


Aquí podreu escoltar el programa "Paratges i personatges" que van fer amb mi pel Congost del Cairat passant pel balneari de la Puda i la resclosa del Cairat. Un paisatge excepcional i atípic, per descobrir sobre les botes!



(feu "click")

Posant els peus en remull a la resclosa del Cairat!



Entorns de la Puda de Montserrat!



L'autèntic congost del Cairat!



El monestir de Montserrat des de Sant Salvador de les Espases!

dimecres, 26 de febrer del 2014

El Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines visita Sant Salvador de les Espases i el Congost del Cairat

El passat 13 de febrer, vuit membres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) van venir als peus de Montserrat amb l'interès de conèixer els termes municipals d'Olesa de Montserrat, d'Esparreguera i de Vacarisses.

El punt de trobada fou a les 9h al trencall del punt km. 7 la C-55 on ho trobem senyalitzat amb el nom "La Puda". En aquest mateix indret va començar la sortida guiada amb una primera parada a l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Un castell i una ermita construïts dalt d'un turó. Un lloc envoltat per profundes valls que feien de l'antic castell una fortificació inexpugnable.

Sent dijous vam poder trobar l'ermita i les estances interiors obertes, així que vam aprofitar per esmorzar i beure cafè, l'anomenat "cafè d'ermita". Tot i ser dia laboral, el dijous és un dia força transitat, hi havia gent de Terrassa i de Sabadell.

Més tard, vam dirigir-nos cap al Pla del Fideuer, però al cap de poc de sortir de Sant Salvador vam agafar un trencall en direcció nord que anava a la masia de Can Tobella. Vam baixar pel camí direcció al mas i al Congost del Cairat.

Quinze minuts després, vam trobar el camí que baixa del Pla de les Bruixes i ressegueix el Torrent de Can Tobella. El vam prendre però direcció al mas, és a dir, en direcció sud. A mig camí vam fer parada a una balma de travertí localitzada a la zona. Un paratge realment atípic.

Posteriorment, vam desplaçar-nos fins la barraca dels Bous, una construcció de pedra seca de grans dimensions i de cúpula ubicada a les zones altes del Congost del Cairat. Hi trobem una data inscrita "1889" amb una creu a l'interior de l'habitacle. Segons alguns relats recollits es deia que s'hi tancaven bous, d'altres que no. La part més important a explicar és que aquesta barraca tan complexa des del punt de vista constructiu, no l'acostuma a fer un pagès corrent. En aquest cas van baixar mestres barracaires, és a dir, gent d'ofici a fer-la. Segons l'Andreu Tobella, familiar directe del mas, la barraca fou construida per gent d'Alinyà (Alt Urgell).

Seguidament vam anar a treure el cap a la presa del Cairat, una presa construïda durant la Revolució Industrial per donar electricitat com també per canalitzar aigua fins la no llunyana Colònia Sedó, una coneguda fàbrica tèxtil a Catalunya.

Per acabar la jornada de camp, vam passar per costat del balneari abandonat de la Puda de Montserrat. Segons s'explica, al segle XVIII es va trobar una surgència d'aigua sulfurosa a la zona amb qualitats terapèutiques i s'hi van construir unes primeres edificacions. Al segle XIX i inicis del XX va ser l'època de màxima esplendor en què hi feien cap personatges importants com Jacint Verdaguer o els Reis d'Espanya del moment. A la meitat del segle XX es va produir la decadència general dels balnearis en què va obligar a tancar aquestes instal·lacions. En aquest moment, l'any 1958 el balneari només oferia en el servei de restaurant, sobretot durant les representacions de la Passió d'Olesa. No obstant això, durant el mes de setembre de 1971 es van produir uns forts aiguats a la regió en què el riu Llobregat va augmentar desmesuradament de cabal fent grans estralls a la zona. Va ofegar per sempre més el balneari i va negar altres zones com la Palanca del Sedó o el Mas de les Illes.

A les 15 hores finalitzava l'excursió guiada per l'entorn sud de Montserrat.

Les Espases de Sant Salvador

Parlant sobre el paisatge regional abans d'enfilar-nos cap a l'ermita

Últimes passes per arribar a l'ermita

Un autèntic balcó de la muntanya màgica!

Vistes des del turó inexpugnable de Sant Salvador. Es pot veure Can Castells i l'antiga fàbrica tèxtil de laColònia Sedó
La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

Aquí abans hi havia una tija! Visible a la balma travertínica

Damunt la presa del Cairat i el riu Llobregat. Al fons, Montserrat amb part del Monestir

Vistes inèdites del congost del Cairat
El Llobregat a l'alçada del balneari de la Puda. Es poden veure les fàbriques del Dalmases i la C-55 a la dreta


divendres, 21 de juny del 2013

Sortida amb l'AV La Central - Olivera

El passat dissabte 15 de juny vaig realitzar una sortida amb ponència amb l'Associació de Veïns La Central - Olivera que van acampar al pla del Fideuer.

Dissabte, a les 12 del migdia, va començar la ruta. Vam dirigir-nos primerament cap a la masia de Puigventós. A mig camí, vam tenir ocasió d'arribar-nos a la font de la Pastora. No obstant això, el petit corriol d'accés a l'aiguaneix està molt dens de bardissa i necessitaria una petita actuació per arreglar el camí. Tot i així, a la font vam poder trobar aigua. Exactament, és una cisterna integrada dins de la muntanya, coberta per un marge i que es pot obrir i tancar amb una porta. La porta, la vam trobar oberta, des del meu punt de vista, ho trobo bé ja que almenys poden beure els animals ara que ve l'estiu.

Un cop vam visitar aquesta peculiar font que data del 1628, vam dirigir-nos a la masia de Puigventós, només distava a 500 metres.

...tota aquella guixera [...] in loco vulgo dicto la ranarda [...] comprenentse del torrent de la font de la pastora axi com diu lo camí qui va a la hera de les espases y de la guixera qui puja de les spases... (1628. Arxiu Municipal d'Olesa)

Vam arribar a la masia i vam fer una breu parada per observar l'entorn. Vam poder veure la creu de Saba que més tard hi ascendiriem i a l'horitzó, ja que no ho pugui semblar, es podia veure el campanar d'espadanya de la capella de Sant Pere Sacama. A més, hi havia unes bones vistes del mar i la comarca del Baix Llobregat.

Mar Mediterrani i el delta del Llobregat.


Vam dirigir-nos direcció est per agafar el trencall que ens conduiria cap a l'ermita i castell de Sant Pere Sacama. Deixàvem darrere nostre una de les masies més allunyades i septentrionals del nostre terme. Apareix documentada des del 1386 com a mas d'en Colldoriol, posteriorment passà a dir-se Puigventós. Des dels anys 70 del segle passat pateix un deteriorament progressiu.

Arribant a Sant Pere Sacama, vam parar un moment al mas Vilar, un altre indret importantíssim del nostre terme, però que malauradament està deixat de la mà de Déu, una capa arbustiva recobreix tot el recinte i oculta la resta de murs. Aquest mas, possiblement en els seus orígens de propietat d'algun membre del castell de Sacama, és el primer jaciment d'aquestes característiques excavat totalment a Catalunya. No obstant això, les troballes arqueològiques van cridar l'atenció de Televisió Espanyola i de la prestigiosa revista National Geographic. Si voleu saber què s'hi va trobar, només heu de mirar-ho al llibre Guia Excursionista d'Olesa del qual forma part aquest bloc. És una sorpresa!

Vam fer un últim esforç per arribar a Sant Pere Sacama, eren les dues de la tarda i començàvem a tenir gana. Sota un pi de davant l'ermita vam fer un mos. Després, un cop havíem recuperat les forces vaig acompanyar-los, juntament amb el Jaume Morera, a inspeccionar l'ermita. Alhora els vaig explicar quatre detalls sobre geologia de l'entorn que estàvem trepitjant del qual és un tema també important en el nostre terme.

Ermita de Sant Pere Sacama


Val a dir que ens vam fixar en alguns detalls importants. L'ermita de Sant Pere, en el seu absis, presenta humitats, fet que és una problema molt greu. A més a més, a la teulada hi ha crescut un pi que encara resulta més perillós ja que deteriora l'estructura i provoca escletxes. Encara més, a la cara nord-est de l'ermita hi ha una escletxa que baixa de dalt a baix. Possiblement, el fet que hi hagi el pi va provocar les escletxes i que hi entrés aigua i aquestes per gelifracció es fracturés encara més. S'hauria d'actuar ràpid, tot i així, l'ajuntament ja està al corrent.

Masia de Puigventós amb la creu de Saba


Vam seguir la nostra ruta i vam pujar a la creu de Saba. Dalt de la creu, les vistes eren úniques, podríem divisar més de cinc o sis comarques i el mar. Quatre explicacions paisatgístiques, fotos i vam seguir la ruta cap a la masia de Puigventós altre cop.

Al arribar a la masia de Puigventós vam retornar el mateix camí cap al pla del Fideuer. Vam poder observar Montserrat en el trajecte final i l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Vam finalitzar l'excursió ponenciada a les 17-18 hores.

Els membres asssitents de l'Associació de Veïns van estar molt agraïts.




dimarts, 19 de febrer del 2013

Senderisme cultural amb 4000 Peus Collbató

El passat 17 de febrer es va organitzar una sortida cultural a la muntanya de Puigventós i a Sant Salvador de les Espases organitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i on van col·laborar membres de la secció de Senderisme Cultural de l'Associació 4000 Peus de Collbató.

La sortida va consistir en ensenyar el patrimoni del terme d'Olesa en un recorregut de 10 km: Sant Pere Sacama - Pla del Fideuer (per cara nord) - Sant Salvador de les Espases - Pla del Fideuer - Masia de Puigventós - Sant Pere Sacama.

Sortint de Sant Pere Sacama es va explicar la seva història i la crònica de les diverses actuacions arqueològiques, com també explicar l'existència d'una antiga masia. Posteriorment es va baixar al Mas Vilar.

Sant Pere Sacama

A la cara nord de Puigventós i al pla del Fideuer es va posar en relació la geologia de la zona a partir de les explicacions en una pissarra per obtenir una millor comprensió. Explicar la geologia oralment és molt difícil, però amb algunes eines com fer dibuixos ho simplifica una mica.

Al arribar a Sant Salvador de les Espases, estava ple de gom a gom. Vam aprofitar per dinar i posteriorment vam acabar d'explicar detalls del territori. Vam realitzar el camí de volta a les 15 hores i acabàrem a les 17 a Sant Pere Sacama finalitzant la sortida.


Resseguint l'itinerari 13 de la guia amb un cel grisos, però ben satisfets del magnífic paisatge! Al fons l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Montserrat.
Al pla del Fideuer (Vacarisses), al fons la serra de Collcardús coronat pel repetidor del turó d'en Ros a Viladecavalls.

Roques de l'Afrau des de l'ermita de Sant Salvador de les Espases


dilluns, 4 de febrer del 2013

Sentit de l'orientació

Des de la carena de Puigventós (606 metres) a Olesa de Montserrat, per sobre la creu de Saba (595 metres) és un lloc perfecte per divisar part del territori Català. Des dels Pirineus al mar, des de la serra del Montsec fins al Baix Penedès, des de l'Aneto (Aragó) fins al Montseny.

Ahir 4 de febrer era un dia perfecte per contemplar tal territori gràcies a l'anticicló i als forts vents que han netejat el cel. Vaig allargar la vista mar endins, però el reflex del Sol que picava sobre el mar no va deixar-me veure Mallorca.

Aquí un grapat de fotos del que s'arribava a veure:

Runam de sal de les mines de Sallent (Bages). A sobre la població de Berga (Berguedà) i la serra del Cadí-Moixeró. Runes sal:26 / Berga:59km línia recta

Monestir de Sant Llorenç del Munt a la Mola (Vallès Occ.). A 12.3km
Massís de la Maladeta. Pic de l'Aneto (3404 m) a l'Aragó vora Vall d'Aran. A 155km

Pedraforca (2500m) al Berguedà. A 76km
Castell de Cardona (Bages). A 42km