Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

dimarts, 4 de desembre de 2012

Lloreda del torrent del Raganer

Al juny vaig fer una expedició al torrent del Reganer, en el seu curs alt per visitar l'extens bosc de llorer que hi habita. Les temperatures de juny, no són les més adients per endinsar-se en aquest bosc, només és apte l'estada al cul del torrent al costat del curs intermitent d'aigua i sota la vegetació que protegeix dels rajos solars.

El torrent del Raganer neix als voltants de Sant Pere Sacama i Puigventós, i baixa pel sector sud-est del terme municipal. Aquest torrent conté vestigis de boscos de laurisilva, predominada pels llorers (laurus nobilis) on també s'hi poden observar altres espècies vegetals.


La lloreda segueix tota la part del torrent on hi ha el curs d'aigua, és a dir, la part més fonda de la vall i no deixa de persistir fins torrent avall. També es pot observar en altres torrents del municipi, però en menys intensitat. Aquest bosc es va salvar dels devastadors incendis del 1994.El fet de trobar una comunitat vegetal de llorers es deu al microclima que s'hi crea, tot protegit per les carenes laterals en direcció nord-sud i la muntanya de Puigventós que tanca pel nord. A més, s'hi pot sumar la humitat que aporta la Vacarissana en els mesos hivernals, una boira que inunda part de la vall del torrent.

La meva visita a aquest indret inhòspit va fer-se pel curs alt del rierol, a la part final de l'itinerari 4 de la guia, aproximant-me a la masia de Puigventós i per sota del camí de la ruta anunciada. A prop, hi ha un revolt idoni per estacionar el vehicle.

Lloreda comparada a escala humana. Es pot fer una idea del gruix dels troncs dels llorers.
A Olesa també hi ha altres relíquies vegetals com el atípic bosc de roures a la cara nord-oest de Puigventós o indicis d'oliveres mil·lenàries o que podrien catalogar-se com a monumentals als volts de les Planes. Però aquestes últimes estan en perill per la progressiva expansió urbanística que afecta la zona. Les oliveres se situen en una propietat privada, però si no s'hi aplica alguna protecció de caire natural i patrimonial aviat, la vintena d'oliveres històriques desapareixeran en els propers anys i perdrem una peça més del nostre llegat. Sent MOLT crític, a la zona on s'ubiquen les oliveres, ja hi ha projectes urbanístics pensats per alguns olesans!


Lloreda espessa. Va fer falta el flaix per la foscor que hi havia

En aquesta última fotografia ja es pot veure com és d'espès aquest bosc poc conegut a Olesa de Montserrat. Seria bo contactar amb la Generalitat de Catalunya i sol·licitar alguna mena de protecció oficial a aquest paratge i als altres esmentats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada