Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

divendres, 21 de juny de 2013

Sortida amb l'AV La Central - Olivera

El passat dissabte 15 de juny vaig realitzar una sortida amb ponència amb l'Associació de Veïns La Central - Olivera que van acampar al pla del Fideuer.

Dissabte, a les 12 del migdia, va començar la ruta. Vam dirigir-nos primerament cap a la masia de Puigventós. A mig camí, vam tenir ocasió d'arribar-nos a la font de la Pastora. No obstant això, el petit corriol d'accés a l'aiguaneix està molt dens de bardissa i necessitaria una petita actuació per arreglar el camí. Tot i així, a la font vam poder trobar aigua. Exactament, és una cisterna integrada dins de la muntanya, coberta per un marge i que es pot obrir i tancar amb una porta. La porta, la vam trobar oberta, des del meu punt de vista, ho trobo bé ja que almenys poden beure els animals ara que ve l'estiu.

Un cop vam visitar aquesta peculiar font que data del 1628, vam dirigir-nos a la masia de Puigventós, només distava a 500 metres.

...tota aquella guixera [...] in loco vulgo dicto la ranarda [...] comprenentse del torrent de la font de la pastora axi com diu lo camí qui va a la hera de les espases y de la guixera qui puja de les spases... (1628. Arxiu Municipal d'Olesa)

Vam arribar a la masia i vam fer una breu parada per observar l'entorn. Vam poder veure la creu de Saba que més tard hi ascendiriem i a l'horitzó, ja que no ho pugui semblar, es podia veure el campanar d'espadanya de la capella de Sant Pere Sacama. A més, hi havia unes bones vistes del mar i la comarca del Baix Llobregat.

Mar Mediterrani i el delta del Llobregat.


Vam dirigir-nos direcció est per agafar el trencall que ens conduiria cap a l'ermita i castell de Sant Pere Sacama. Deixàvem darrere nostre una de les masies més allunyades i septentrionals del nostre terme. Apareix documentada des del 1386 com a mas d'en Colldoriol, posteriorment passà a dir-se Puigventós. Des dels anys 70 del segle passat pateix un deteriorament progressiu.

Arribant a Sant Pere Sacama, vam parar un moment al mas Vilar, un altre indret importantíssim del nostre terme, però que malauradament està deixat de la mà de Déu, una capa arbustiva recobreix tot el recinte i oculta la resta de murs. Aquest mas, possiblement en els seus orígens de propietat d'algun membre del castell de Sacama, és el primer jaciment d'aquestes característiques excavat totalment a Catalunya. No obstant això, les troballes arqueològiques van cridar l'atenció de Televisió Espanyola i de la prestigiosa revista National Geographic. Si voleu saber què s'hi va trobar, només heu de mirar-ho al llibre Guia Excursionista d'Olesa del qual forma part aquest bloc. És una sorpresa!

Vam fer un últim esforç per arribar a Sant Pere Sacama, eren les dues de la tarda i començàvem a tenir gana. Sota un pi de davant l'ermita vam fer un mos. Després, un cop havíem recuperat les forces vaig acompanyar-los, juntament amb el Jaume Morera, a inspeccionar l'ermita. Alhora els vaig explicar quatre detalls sobre geologia de l'entorn que estàvem trepitjant del qual és un tema també important en el nostre terme.

Ermita de Sant Pere Sacama


Val a dir que ens vam fixar en alguns detalls importants. L'ermita de Sant Pere, en el seu absis, presenta humitats, fet que és una problema molt greu. A més a més, a la teulada hi ha crescut un pi que encara resulta més perillós ja que deteriora l'estructura i provoca escletxes. Encara més, a la cara nord-est de l'ermita hi ha una escletxa que baixa de dalt a baix. Possiblement, el fet que hi hagi el pi va provocar les escletxes i que hi entrés aigua i aquestes per gelifracció es fracturés encara més. S'hauria d'actuar ràpid, tot i així, l'ajuntament ja està al corrent.

Masia de Puigventós amb la creu de Saba


Vam seguir la nostra ruta i vam pujar a la creu de Saba. Dalt de la creu, les vistes eren úniques, podríem divisar més de cinc o sis comarques i el mar. Quatre explicacions paisatgístiques, fotos i vam seguir la ruta cap a la masia de Puigventós altre cop.

Al arribar a la masia de Puigventós vam retornar el mateix camí cap al pla del Fideuer. Vam poder observar Montserrat en el trajecte final i l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Vam finalitzar l'excursió ponenciada a les 17-18 hores.

Els membres asssitents de l'Associació de Veïns van estar molt agraïts.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada