Benvinguts

Benvinguts.
Us presento el bloc del treball de recerca de Batxillerat
. Guanyador del XVè Premi Recerca Vila d'Olesa d'estudiants 2010. Una guia de 20 rutes pel terme municipal d'Olesa de Montserrat i el seu entorn més pròxim. Aquest bloc és un suport digital del llibre físic, on es reproduiran temes curiosos o temes relacionats amb el món natural olesà, per tal de fer conèixer i potenciar als olesans i als pobles veïns el divers patrimoni natural, cultural, geològic, etc. que poden trobar, com també events que s'anunciïn per desenvolupar en aquest espai del projecte.
El llibre fou publicat per Sant Jordi del 2012. Fins al novembre 2013: +820 guies venudes/12 presentacions a diferents pobles/+20 guies enviades a l'estranger.

(Twitter: #guiaexcursionistaolesa // @JoanSolerGi7)

dimecres, 26 de febrer del 2014

El Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines visita Sant Salvador de les Espases i el Congost del Cairat

El passat 13 de febrer, vuit membres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) van venir als peus de Montserrat amb l'interès de conèixer els termes municipals d'Olesa de Montserrat, d'Esparreguera i de Vacarisses.

El punt de trobada fou a les 9h al trencall del punt km. 7 la C-55 on ho trobem senyalitzat amb el nom "La Puda". En aquest mateix indret va començar la sortida guiada amb una primera parada a l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Un castell i una ermita construïts dalt d'un turó. Un lloc envoltat per profundes valls que feien de l'antic castell una fortificació inexpugnable.

Sent dijous vam poder trobar l'ermita i les estances interiors obertes, així que vam aprofitar per esmorzar i beure cafè, l'anomenat "cafè d'ermita". Tot i ser dia laboral, el dijous és un dia força transitat, hi havia gent de Terrassa i de Sabadell.

Més tard, vam dirigir-nos cap al Pla del Fideuer, però al cap de poc de sortir de Sant Salvador vam agafar un trencall en direcció nord que anava a la masia de Can Tobella. Vam baixar pel camí direcció al mas i al Congost del Cairat.

Quinze minuts després, vam trobar el camí que baixa del Pla de les Bruixes i ressegueix el Torrent de Can Tobella. El vam prendre però direcció al mas, és a dir, en direcció sud. A mig camí vam fer parada a una balma de travertí localitzada a la zona. Un paratge realment atípic.

Posteriorment, vam desplaçar-nos fins la barraca dels Bous, una construcció de pedra seca de grans dimensions i de cúpula ubicada a les zones altes del Congost del Cairat. Hi trobem una data inscrita "1889" amb una creu a l'interior de l'habitacle. Segons alguns relats recollits es deia que s'hi tancaven bous, d'altres que no. La part més important a explicar és que aquesta barraca tan complexa des del punt de vista constructiu, no l'acostuma a fer un pagès corrent. En aquest cas van baixar mestres barracaires, és a dir, gent d'ofici a fer-la. Segons l'Andreu Tobella, familiar directe del mas, la barraca fou construida per gent d'Alinyà (Alt Urgell).

Seguidament vam anar a treure el cap a la presa del Cairat, una presa construïda durant la Revolució Industrial per donar electricitat com també per canalitzar aigua fins la no llunyana Colònia Sedó, una coneguda fàbrica tèxtil a Catalunya.

Per acabar la jornada de camp, vam passar per costat del balneari abandonat de la Puda de Montserrat. Segons s'explica, al segle XVIII es va trobar una surgència d'aigua sulfurosa a la zona amb qualitats terapèutiques i s'hi van construir unes primeres edificacions. Al segle XIX i inicis del XX va ser l'època de màxima esplendor en què hi feien cap personatges importants com Jacint Verdaguer o els Reis d'Espanya del moment. A la meitat del segle XX es va produir la decadència general dels balnearis en què va obligar a tancar aquestes instal·lacions. En aquest moment, l'any 1958 el balneari només oferia en el servei de restaurant, sobretot durant les representacions de la Passió d'Olesa. No obstant això, durant el mes de setembre de 1971 es van produir uns forts aiguats a la regió en què el riu Llobregat va augmentar desmesuradament de cabal fent grans estralls a la zona. Va ofegar per sempre més el balneari i va negar altres zones com la Palanca del Sedó o el Mas de les Illes.

A les 15 hores finalitzava l'excursió guiada per l'entorn sud de Montserrat.

Les Espases de Sant Salvador

Parlant sobre el paisatge regional abans d'enfilar-nos cap a l'ermita

Últimes passes per arribar a l'ermita

Un autèntic balcó de la muntanya màgica!

Vistes des del turó inexpugnable de Sant Salvador. Es pot veure Can Castells i l'antiga fàbrica tèxtil de laColònia Sedó
La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

La inhòspita balma de travertí de Can Tobella

Aquí abans hi havia una tija! Visible a la balma travertínica

Damunt la presa del Cairat i el riu Llobregat. Al fons, Montserrat amb part del Monestir

Vistes inèdites del congost del Cairat
El Llobregat a l'alçada del balneari de la Puda. Es poden veure les fàbriques del Dalmases i la C-55 a la dreta


dijous, 5 de desembre del 2013

Presentació de la guia a Sant Feliu de Codines

El passat dia 8 de novembre vaig presentar la guia al Vallès Oriental, concretament al poble de Sant Feliu de Codines. Un poble força allunyat de la vila d'Olesa de Montserrat per carretera, ja que s'ha de vorejar tot el massís de Sant Llorenç del Munt, però linealment no queda molt distà.

A part d'anar a presentar aquesta guia local al poble de Sant Feliu de Codines també em van entrevistar en un programa de ràdio anomenat Anem a la muntanya d'Ona Codinenca a l'abril. Una emissora de ràdio del municipi.

No obstant això, és el poble més llunyà on he anat a presentar la guia excursionista, tot i així, el públic va mostrar un important interès en conèixer aquell paratge de les rodalies de Montserrat. És la dotzena presentació que realitzo i l'interès per conèixer "allò" que es diu Olesa de Montserrat segueix molt viu.

La presentació va començar a les 20.00h a la mateixa seu del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines, concretament al carrer estricadors, número 7. Una quinzena o vintena de persones van escoltar la presentació.
(http://cesf.stfeliucodines.ppe.entitats.diba.cat/).


Un antic celler és la sala de les presentacions i actes. Foto: Teresa Flequé

L'acte el va presentar el president de l'entitat i seguidament vaig explicar als codinencs els continguts de la guia excursionista que havia anat a presentar. Va ser bo fer una introducció i explicació cronològica de la guia fins arribar a Sant Feliu de Codines, fer un repàs històric de la vila d'Olesa de Montserrat i posteriorment vaig explicar el patrimoni natural i cultural que podem trobar en el terme olesà. Va aflorar la curiositat entre els codinencs.

El president de l'entitat excursionista presentant la xerrada. Foto: Teresa Flequé

Després d'explicar varis exemples de patrimoni natural i cultural, vam fer una reflexió sobre les zones naturals protegides del terme com Puigventós i també de l'entorn com Montserrat i Sant Llorenç del Munt. També es va parlar de l'incendi de 1994 i especialment de la pressió urbanística que exerceix l'Àrea Metropolitana de Barcelona sobre la zona natural del terme.



Explicant el paisatge agrícola sotmès a una pressió urbanística. Foto: Teresa Flequé
 
Estances del Centre Excursionista. Foto: Teresa Flequé

La gent de Sant Feliu de Codines va fer moltes preguntes interessants sobre el poble d'Olesa mostrant un clar interès en conèixer aquest poble que s'enclava als peus de Montserrat. Estan convidats a visitar-lo a inicis del 2014 en una sortida guiada especial per a ells.



dissabte, 23 de novembre del 2013

B-40 o B-en 40ena


B-40 o B-en 40ena és el títol que li poso a aquesta publicació d'opinió. B-40 és el nom d'una autovia o més ben dit, és un projecte d'autovia que comença a ser utòpic. Va començar a planejar-se als anys 60 del segle passat per descongestionar el trànsit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest eix hauria d'unir diverses poblacions catalanes properes a la ciutat barcelonina com és Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Granollers i Mataró.

A partir dels anys 90, trenta anys després de començar el seu disseny, va començar a construir-se. Des dels anys 90 del segle XX i fins avui dia, només s'han construït i inaugurats dos trams, un primer tram d'Abrera a Olesa de Montserrat, i un segon tram de Viladecavalls al nord de Terrassa.

Hi ha trams en obres, però que estan paralitzats com és el traçat d'Olesa de Montserrat fins a Viladecavalls, ja que s'ha de perforar la muntanya. També hi ha altres trams que encara no s'ha estudiat el recorregut com es la zona del Vallès Oriental.

Penso que pot servir per treure part del trànsit de la capital, però alhora penso que ecològicament és un desastre. Em vull centrar en la zona d'Abrera, d'Olesa de Montserrat i Viladecavalls.

El tram d'Abrera a Olesa de Montserrat, han aixecat un gran i llarg pont que travessa el riu Llobregat. A més, el pont acaba on començaria un túnel que travessaria cap a Viladecavalls, però la perforació del túnel no s'ha fet. En aquesta zona, a més, la construcció d'aquest viaducte i l'adequació del terreny per fer el forat del túnel ha provocat fer un talús a la muntanya que ha suposat rebaixar-la 30 metres.

A l'altre costat de la boca del túnel (zona A), just després del futur orifici, també s'hi ha construït un pont, però aquí ha sigut d'una manera molt descarada! El pont salva el torrent de Sant Jaume, però si originàriament el torrent feia 15-20 metres d'ample, ara en fa més de 100-150 metres per la construcció del viaducte.

Abans però, un centenar de metres curs amunt de la riera de Sant Jaume, direcció nord, trobem el pas del gasoducte Martorell-Figueres (zona B). La cirereta del pastís per acabar de convèncer que el lloc pateix un greu impacte ambiental!


Ara, el mal ja està fet, ja no hi ha marxa enrere. Feta la desgràcia, seria bo que acabessin la construcció d'aquest tram de carretera i ho deixessin de tal manera de reduir al màxim l'impacte ambiental. En la ortofoto inferior es pot veure per on passaria el túnel que encara no està construït.



Mapa de situació. La part superior correspon al nord


Ubicació de les fotografies. Inserteu aquestes xifres al google maps:

+41°31'46.30", +1°56'12.81"

Zona A:

La riera de Sant Jaume alterada per la construcció de les pilastres (mirant cap a l'est)


Talussos artificials per aguantar l'estructura del pont. A la paret del fons hi aniria el túnel que conectarà amb Olesa i Abrera (mirant cap a l'oest)


Panorama del viaducte per damunt de la riera de Sant Jaume. Ja no baixa aigua. (Mirant cap a l'oest)

Per poder fer les fotografies d'aquesta ruina moderna, vaig accedir-hi des de la urbanització Oasis d'Olesa de Montserrat. Per cert, una urbanització fruit de l'especulació i que està molt degradat. Així és com acostuma a passar en la majoria d'urbanitzacions de Catalunya i Espanya. Segons diverses fonts, hi ha manca de clavagueram, i els carrers són molt sinuosos. La massa forestal també envolta la població d'aquesta zona, esperem que si algun cop es declara un incendi, el foc no faci estralls, perque hi hauran seriosos problemes.

En un punt de la urbanització, trobem el camí del GR-6 que connecta la ciutat de Barcelona amb el Monestir de Montserrat. Nosaltres hem de prendre direcció Barcelona, de seguida baixarem a la riera de Sant Jaume i haurem de seguir-la fins trobar-nos el gaseoducte de Martorell-Figueres (B) i seguidament la B-40 (A). Un paisatge no gaire agradable perquè hi passi un sender de gran recorregut.


Tram asfaltat després del pont mirant cap a Viladecavalls (mirant cap a l'est). 30 metres d'ample i important moviment de terres. També molt deteriorat i abandonat.


Al marge del pont mig construit. Al fons es pot veure unes marques del "túnel" que conectaria amb Abrera. (Mirant cap a l'oest)




Zona B:
Un cartell indicador del pas de gaseoducte. Es pot veure com la muntanya ha sigut remoguda. Al fons es pot veure un altre pal indicador seguint el recorregut del tub. (mirant cap a l'est)


Trau a la muntanya per fer-hi passar el gaseoducte (mirant cap a l'oest)